Abans que es construís el pantà de l'Albagés, hi havia un camí que, recorrent la vall del riu Set, unia aquest poble amb Cervià. Com la majoria de camins de la comarca, era de titularitat municipal. La construcció del pantà, però, en va suposar l'eliminació, perquè quedava sota les aigües i, per tant, se n'havia de fer un de nou. La comunicació entre els dos pobles s'havia de continuar garantint. 

I així va ser. Cap al 2012, l'Estat va obrir una pista nova que circumval·lava el pantà pel sud, esquivant barrancs prop de la vall de la Sisquella en lloc de la vall del Set. Era un camí molt ample, de 8 metres de calçada (tant o més que qualsevol carretera) i la intenció era deixar-lo de terra, malgrat l'exclamació dels ajuntaments de l'Albagés i de Cervià (llavors encapçalats per Albert Donés i Gemma Manresa), que advertien que no enquitranar una pista d'aquesta amplada era un risc per a la seguretat.

Finalment, l'Estat va accedir a la petició i ho va asfaltar. Amb un però: en lloc d'arribar fins a l'entrada de Cervià, es va limitar estrictament al traçat de la nova pista. Aquesta enllaçava amb l'antiga a la zona de les Besses, i el tram que va d'aquí fins a Cervià va quedar de terra. Són 2,3 km de longitud, d'un total de 12 km, que trenquen tota lògica de continuïtat d'una via de comunicació convencional. Al conductor que agafa la pista al trencant de l'Albagés, arriba un moment que se li acaba l'asfalt de sobte i ha de fer 2,3 km per camí de terra, cada vegada en més mal estat. 

En mans de l'Estat
"Si fos municipal, ja hi hauríem fet alguna cosa", diu l'alcaldessa de Cervià, Mercè Rubió. I és que per a les obres del pantà aquest tram va ser expropiat, i des de llavors és de titularitat estatal, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (anteriorment, el d'Agricultura). De fet, just a l'entrada de Cervià, la pista torna a estar asfaltada, perquè aquell bocí ja torna a ser de l'Ajuntament.

L'alcaldessa fa anys que reclama l'asfaltat dels 2,3 km. "Des del 2014, quan vaig entrar, que vaig acumulant documentació de totes les vegades que hi hem insistit", explica. L'última va ser a finals de l'any passat, amb una petició a la delegada del Govern a Lleida. La resposta va ser que es traduís al castellà, per enviar-ho al Ministeri, "i ja no n'hem sabut res", diu Rubió. La qüestió també va arribar al Senat, quan la republicana Sara Bailac va preguntar pel tema, però va rebre una resposta tan ambigua que va motivar una queixa formal.

L'argument que han esgrimit sempre les administracions superiors és que aquell tram és zona inundable. Els aiguats del 2019 i del 2020, de fet, hi van causar destrosses. "Ara també ho és, i bé que hi passem tots, i està en un estat que algun dia algú s'hi farà mal", replica Rubió. L'alternativa tècnica passaria per construir una altra pista paral·lela, des del viaducte de les Besses fins a Cervià, una opció que s'havia arribat a preveure però ja no va arribar a la fase d'expropiacions.

Entre els que pateixen el tram de terra hi ha els visitants de la finca Oli Cometes, que ara han de fer 4,4 km de camins i si estigués asfaltat en farien només 2, els del ramal que porta directament a la finca. "Intentes subsanar-ho oferint una visita agradable", diuen els responsables.

Connexió clau
Més enllà de la comunicació local, habilitar aquesta via suposaria connectar l'est i l'oest de la comarca i facilitar l'accés de diversos municipis a l'autopista (a l'Albi) i a l'N-240 (a Vinaixa), unes vies d'entrada i sortida cap al litoral que, per a  molts garriguencs, ara requereixen fer més tomb.