La ciència no és patrimoni exclusiu de les universitats i els laboratoris. També pot tenir cabuda al món rural. Amb aquesta voluntat, el projecte Micropobles i Ciència ha recorregut enguany nou pobles de Catalunya per acostar la divulgació científica a aquest àmbit. La ruta va fer l'última parada el 24 d'octubre als Torms.

La iniciativa, impulsada per l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB) i l'Associació de Micropobles de Catalunya, parteix d'una qüestió de fons: tothom té les mateixes oportunitats d'accedir al coneixement científic? La doctora Tamara Fernández, investigadora postdoctoral de l'IBB-UAB i principal responsable del projecte, coneix de primera mà aquesta desigualtat. És originària d'Almendral de la Cañada, un municipi de 300 habitants de la província de Toledo, on ja havia constatat les dificultats per accedir a iniciatives de divulgació científica.

"Jo vinc d'una zona aïllada, amb moltes dificultats per accedir-hi", explica Fernández. Quan va començar a treballar a Catalunya, es va plantejar si aquesta mateixa realitat també es reproduïa en els pobles petits del país. La consulta a l'Associació de Micropobles va confirmar que hi havia marge per impulsar una proposta que ajudés a reduir aquesta desigualtat.

Així va néixer Micropobles i Ciència, amb la idea de sortir dels espais habituals de divulgació i portar el coneixement directament als municipis. Més enllà de les típiques xerrades, el projecte va apostar per una programació adaptada a cada localitat, amb tallers pràctics, activitats participatives i experiments oberts. La iniciativa va rebre finançament de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i s'ha desenvolupat amb la implicació dels ajuntaments i de les escoles.

Criteris de selecció dels municipis
La ruta ha passat per nou localitats catalanes. A més de Brunyola, Bassella, Lluçà, Bot, el Poal i el Carme, ha tingut lloc a tres municipis de les Garrigues: la Granadella, Maials i els Torms. L'Associació de Micropobles de Catalunya va ser l'encarregada de seleccionar les ubicacions, seguint criteris territorials i demogràfics. Es va posar el focus en poblacions de menys de mil habitants, allunyades de nuclis urbans i amb dificultats d'accés al transport públic.

Jordi Tarragó, membre de la junta de l'associació i regidor d'Almatret, assenyala que els municipis seleccionats són els que es van mostrar més receptius a l'inici del projecte, tot i que també s'han hagut de deixar fora altres localitats. El representant de l'associació defensa que la cultura i el coneixement són serveis prioritaris per als pobles, "perquè això obre els ulls i dona formació a la gent". En aquest sentit, recorda que l'entitat compta amb una sectorial dedicada específicament a aquesta matèria. 

El programa de les jornades s'ha estructurat al voltant de tres grans àmbits de la recerca biomèdica: el càncer, les malalties neurodegeneratives i les malalties infeccioses. Són qüestions que tenen una incidència directa en la vida quotidiana, però que sovint s'expliquen amb conceptes i terminologia difícils d'entendre per a les persones que no tenen formació científica.

El repte de l'equip de la UAB ha estat precisament fer accessibles aquests coneixements sense perdre el rigor. Per aconseguir-ho, els tallers pràctics han tingut un paper central. "Hi ha una part pràctica que és absolutament fonamental", destaca Fernández. La idea és que els participants no es limitin a escoltar explicacions, sinó que puguin experimentar, observar i comprovar per ells mateixos allò que se'ls explica.

En les activitats dedicades al càncer i a les malalties neurodegeneratives, per exemple, l'extracció de l'ADN d'un tomàquet ha servit per introduir el concepte de material genètic i explicar com les alteracions de l'ADN poden estar relacionades amb aquestes patologies. També s'han utilitzat peces de Lego per representar mutacions i mostrar com poden modificar les proteïnes i alterar el funcionament de les cèl·lules. Les llaminadures han permès il·lustrar les diferents fases de la divisió cel·lular, mentre que l'observació de teixits cerebrals al microscopi ha ofert una altra manera d'aproximar-se al funcionament del cervell.