Reportatge
La Cooperativa dels Torms brinda pel 75è aniversari preveient el futur incert
L'entitat és una de les més petites de la comarca. Té una trentena de socis en actiu, que produeixen uns 300.000 kg d'oli. El despoblament, l'envelliment i la manca de relleu són una amenaça a curt i mitjà termini per al projecte, ja que només hi ha dos socis per sota dels 40 anys.
Comparteix
La Cooperativa dels Torms va celebrar el dissabte 26 de setembre el 75è aniversari amb un gran dinar de germanor que va reunir socis actius i històrics. L'efemèride convidava a la festa, tot i que alguns cridaven a la prudència. "Que no hauríem d'esperar als 100 anys?", deia un. "Ves a saber si hi serem encara", responien altres veus.
L'entitat és una de les més petites de les Garrigues, amb només una trentena de socis productors i una cinquantena en total. El 1951, quan es va constituir, n'eren més de 110. S'havien agrupat per treure més profit del seu treball de la terra i per evitar els interessos dels intermediaris.
Una decisió valenta
A diferència d'altres pobles de la comarca on havien aparegut cooperatives a principis dels anys vint, en el que va ser una onada generalitzada al país alimentada per la Mancomunitat un temps abans, la dels Torms no es va fundar fins al 1951. Al poble hi havia un molí privat que els pagesos consideraven que no feia bon tracte. L'entesa dels agricultors va portar a apropiar-se'n. Hi va col·laborar activament el metge, Ramon Serentill, pare de l'exalcalde i expresident de l'entitat, que va aprofitar els seus contactes amb les autoritats del règim franquista per inscriure l'entitat i per captar alguns fons. El fill, Ramon Serentill Masip, situa la compra en les 600.000 pessetes de l'època.
Pèrdua gradual de socis
La gran fredorada del febrer de 1956 va ser un primer impacte sobre la jove cooperativa. Cinc anys després d'arrencar l'aventura, una desena de pagesos ja van deixar el poble i les terres per cercar noves oportunitats a ciutat. El gradual despoblament del món rural, per motius laborals i d'estudis, va acabar de fer la feina. Avui, només dos socis tenen menys de 40 anys, fet que dibuixa un horitzó més aviat negre. La trentena de pagesos fa 1,5 milions de quilos d'olives, fet que suposa un màxim d'uns 300.000 kg d'oli, que etiqueten amb la marca L'Olier.
El context cooperativista sembla portar a la concentració empresarial i a les fusions d'entitats. Ho hem vist els últims anys amb cooperatives petites com les de Torrebesses, integrada amb la Granadella, i la de Granyena, amb Maials. El president, Jordi Guiu, explica que de moment no ho han posat sobre la taula, però és que de fet ja fa dècades que treballen en col·laboració amb entitats veïnes. Des que van parar el molí vell, s'han associat amb l'Albagés, la Sant Isidre de les Borges, la Granadella i el Soleràs per a la molta i l'envasat. "Aquí tenim la producció", diu Guiu, "i de bona maquinària ja n'hi ha als pobles del voltant". Unes infraestructures que sols no podrien assumir.
La DOP, d'impulsors a no adherits
Ramon Serentill recorda amb entusiasme les reunions dels anys setanta per constituir la DOP Les Garrigues, amb Joan Pons al capdavant. Com a soci de la cooperativa jove i amb cotxe, acompanyava sovint als presidents a les reunions i també era enviat com a representant. Va ajudar a redactar els estatuts del Consell Regulador i en van ser membres fins als noranta, quan diferents cooperatives en van marxar per desavinences.
El president, Jordi Guiu, explica que ara per ara mantenen la distància amb el Consell Regulador i lamenta accions passades com la denúncia al Molí dels Torms - Olicatessen, dels quals reivindica la bona feina.
La celebració dels 75 anys va fer reviure la festa dels 50 i algunes de les seves escenes. La foto de la Junta. La trobada d'expresidents. Les llargues taules parades al Casal. El futur és incert, però als Torms l'afronten amb l'experiència acumulada i amb un brindis per la feina feta fins ara.