El món de l'oli fa temps que viu una revolució, podríem dir que silenciosa, perquè se'n parla poc, però alhora molt visual, ja que salta a la vista només que es faci un tomb per la comarca. Les noves plantacions d'olivera ja no tenen res a veure amb el que l'ull garriguenc estava acostumat. Predomina el cultiu intensiu o superintensiu, de finques grans, sense bancals, amb un lleugera pendent, fileres d'arbres petits en palmeta i collita amb màquina veremadora. Això està incrementant la producció, i obliga les cooperatives a adaptar instal·lacions per poder rebre grans quantitats d'olives en poc temps i buscar noves estratègies de comercialització per donar sortida a més litres d'oli. Tot això, irremeiablement, va lligat als nous regadius, amb regs de suport de 1.500 m3/ha. Es diu que el superintensiu també és aplicable al secà, però difícilment al secà garriguenc, que no arriba a la pluviometria necessària. D'aquest i d'altres canvis se'n vol ocupar el Fòrum de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya (FOOVE), nascut a les Borges l'any 2024 com un espai de debat pausat i constructiu, pensat per l'Ajuntament com una extensió de la fira del gener però al marge del frenesí d'aquell cap de setmana.

Diàleg, més que confrontació
L'edició d'enguany, celebrada el 30 de setembre, anava precisament de la convivència del model superintensiu i del model de base agroecològica, regenerativa o tradicional. En la seva intervenció inicial, l'alcalde de les Borges, Josep Farran, ja va avançar que es tractava d'"explorar el caràcter complementari" de les dues visions, i el conductor de la jornada, el periodista Albert González, va insistir que no es tractava d'una confrontació, sinó d'un diàleg. El primer d'aquests diàlegs el van tindre dos enginyers agrònoms, Josep R. Sainz de la Maza, especialista en agricultura regenerativa, i el granadellenc Víctor Sas, especialista en superintensius.

La contraposició d'arguments hi va ser, però els dos discursos van intentar navegar tota l'estona en un terreny compartit: la coexistència necessària dels dos models. Ni tot ha de ser d'una manera ni tot d'una altra (tot i que el mercat i les administracions remen més cap a un cantó), i en uns llocs serà més apte o un, o l'altre. Els arguments a favor del superintensiu eren contundents, sobretot la rendibilitat econòmica i l'estabilitat en la producció, que fixen jovent al territori. Per la seva part, Sainz de la Maza no va fer una defensa romàntica del model tradicional des de l'immobilisme, perquè amb el clima actual (i futur) aviat s'hauria acabat el debat, sinó que va parlar, amb arguments científics, de la fertilitat del sòl i de la seva capacitat de retenció d'aigua si se'n fa un bon maneig (assumint menys producció que al reg i buscant mercats més selectes).

Els ponents van proposar una manera de fer que agafés coses d'un model i coses de l'altre. "Els olis d'alta qualitat els farem en el punt mig", va dir Sas, que es va mostrar partidari d'un superintensiu respectuós amb les corbes de nivell, amb coberta vegetal i marcs amplis de plantació. Sainz de la Maza va reclamar que el pagès pugui triar, que no se l'aboqui a un model únic de rendibilitat a curt termini, que el sector pugui jugar "a dues velocitats, o més". Tots dos també van coincidir en la importància de diversificar varietats i oferir un ventall molt ampli de tipus d'oli. "I la identitat, on queda?" va preguntar algú del públic. Va quedar a l'aire, així com l'encaix amb les normatives de cada DO.

Al següent diàleg van intervindre Albert Ferré i Roger Catà, un de Figuerola del Camp i un del Morell, que van presentar una realitat molt diferent, centrada en petits i mitjans productors en zones sense reg de suport ni canals d'aigua. Aquestes dues iniciatives privades van posar el focus en la diferenciació i la venda al detall, i van quedar una mica al marge del gran debat de la jornada, més propi de comarques com les Garrigues o el Segrià. A la taula rodona conjunta dels quatre (van fallar dos ponents) es va parlar molt de com accedir a l'aigua en temps d'emergència climàtica.  

A la tarda, Sainz de la Maza i Sas van dirigir uns tallers pràctics en unes finques de Cervià, sobre agricultura regenerativa i disseny d'un cultiu superintensiu. L'enfocament de la jornada i l'esforç dels ponents van fer que els assistents marxessin segurament amb més respostes que preguntes i la sensació d'haver après moltes coses. "Llàstima que no se n'hagi assabentat més gent", va dir algú al plegar.