L'actual campanya d'excavacions al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca, dirigida pel Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), està traient a la llum la major quantitat de materials arqueològics de les gairebé tres dècades de treballs en aquest enclavament. En un mes, la campanya ha posat al descobert una fíbula i un braçalet de bronze, fragments grans de fusta d'uns 2.300 anys d'antiguitat, ceràmica i ossos d'animals. Les restes aportaran molta informació sobre la fase d'abandó del poblat, segons fonts de la UdL.
L'excavació se centra en el pou-cisterna ubicat al centre de jaciment i construït a inicis del segle IV abans de Crist. El director del GIP i catedràtic d'arqueologia de la UdL, Emili Junyent, creu que "constitueix un irrepetible arxiu sobre la fase ibèrica plena". L'abandonament del poblat és el període més mal conegut, ja que els treballs agrícoles han destruït les seues restes. Fins ara, tampoc s'han fet gaires troballes a l'interior de les cases perquè, ja que la fortalesa va ser desallotjada sense patir, sense cap destrucció violenta.
Amb una fondària d'uns set metres, el pou va servir d'abocador en l'etapa final del poblat i Junyent explica que la presència d'aigua ha afavorit la conservació de restes orgàniques "ja que han estat submergides en condicions estables". L'estudi de la fusta i els carbons determinarà quin tipus d'espècies vegetals hi havia a l'entorn del poblat. En canvi, l'aigua perjudica els objectes de bronze, "perquè el metall apareix força mineralitzat", puntualitza el catedràtic.
El GIP disposa enguany de 160.000 euros per a l'excavació als Vilars, gràcies a les subvencions de l'Estat, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Arbeca. Els treballs, que continuaran fins el proper mes d'agost, compten amb la col·laboració d'experts del departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL i el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona.
Seguiment on line
Una de les novetats de la campanya d'excavacions d'enguany és la possibilitat de seguir-ne les novetats a través d'Internet, amb el seguiment que se'n fa des del Diari d'excavació.
