Avui, amb aquest article m’acomiado de tots vosaltres. Finalment, després de tant dialogar amb vosaltres us tracto de companys; de companys per aconseguir una agricultura millor. No és fàcil fer de pagès. S’ha de saber biologia, per fer una bona agricultura de producció integrada, com ens va ensenyar el doctor Bardia. S’ha de saber mecànica, per millorar els regadius, estalviar aigua per obtenir bones collites i utilitzar l’aparell de tractaments adequat. I, a més, dominar la química per fer bones plantacions d’acord amb la qualitat dels sòls i utilitzar l’adob corresponent.
Ser un bon pagès vol dir, també, seguir les normes del sindicat, per tal de mantenir la qualitat de la Denominació d’Origen de Qualitat de l’Oli de les Garrigues i de l’Organització de Productors de Fruites i Verdures, per anar el més lluny possible en la comercialització de fruita i verdures. Per a la defensa contra la climatologia, poca cosa s’hi pot fer. Això sí, posar xarxes contra la calamarsada en plantacions afilerades, o una bona assegurança que permet aguantar les males anyades. Però també hi ha assignatures noves: gestionar bé l’explotació agrària, emprar noves tècniques de conreu i, sobretot, gestionar bé els papers de la política agrària comuna, abundants, però ja no tan difícils d’emplenar i sovint rendibles. Avui dia, això és ser un bon pagès, i jo no sóc un bon pagès.
Però aquesta Terra, les Garrigues, encara pot donar molt de si mateixa. El Departament de Turisme ha iniciat una campanya per promoure l’oleoturisme als habitants de la “Gran Ciutat”. En un país de més de set milions d’habitants, hi ha moltes coses per veure i tastar. La gastronomia està de moda. Les Garrigues estan prop de la gran ciutat. La terra, el paisatge d’aquesta aspra terra, la nostra Palestina, pot oferir molt encara. Arreu podreu trobar cases d’agroturisme, amb estil i gust per l’ambient rural i per passar uns dies de descans en allotjaments no gens cars i de qualitat, tot coneixent un ambient al cafè del poble, el temps de collita, havent olorat al matí les aromes de l’oli acabat de moldre.
La veritat és que la causa que us deixi és una malaltia que em segueix durant prop de set anys. Ja dura massa. I ara ja és l’hora de deixar d’escriure. El cos es debilita i poca resposta puc donar a les vostres inquietuds sobre l’agricultura de les Garrigues: una comarca que estimo i és on va néixer la meva mare i jo vaig passar la petita infantesa. És per això que ja és l’hora d’acomiadar-se d’amics i companys de joc de la infantesa.
Adéu-siau, companys.
