De les prop de 40 vegades que els garriguencs han anat a les urnes en els últims 38 anys, només s’ha superat el 80% de participació en dues ocasions: a les eleccions del 1977 al Congrés espanyol, les primeres des de la mort del dictador (82,32%), i a les d’aquest diumenge, 27 de setembre de 2015 (80,88%), considerades com un plebiscit sobre la independència de Catalunya. Ni tota la resta de comicis espanyols - que normalment són els que registren més percentatge de vots-, ni cap de les eleccions municipals -també normalment molt participades- ni cap de les autonòmiques i, no cal dir-ho, cap de les europees, havien aconseguit un índex tan alt de participació com el del 27S.
Fins ara, 1977 a banda, els percentatges de participació més elevats en unes eleccions al Parlament eren els del 2003 (73,18%), quan es va posar fi al llarg mandat de CiU amb Jordi Pujol. Després trobem les del 2012 (72,58%), amb la qüestió nacional ja sobre la taula després de la primera macroDiada convocada per l’ANC. Quant al Congrés espanyol, les xifres més altes van ser el 2004 (79,30%), l’any dels atemptats de l’11M i el 1996, el de l’arribada el poder del PP d’Aznar. A nivell municipal, la convocatòria amb més participació és, de moment, la del 2003 (76,18%).
La que més de Ponent i novena a Catalunya
El 80,88% de diumenge converteix les Garrigues en la primera comarca de Ponent amb més participació, més que el Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, l’Urgell i la Segarra. I del conjunt de 42 comarques catalanes, és la novena en participació d’una llista encapçalada pel Priorat (85,63%) i tancada per l’Aran (70,71%).
I la més independentista
Del total d’11.748 electors garriguencs que van anar a votar diumenge, 8.976 ho van fer per les candidatures de Junts pel Sí (7.890) i la CUP (1.086), la suma dels quals representa un 76,77% o, el que és el mateix, tres de cada quatre vots emesos. Això també fa de les Garrigues la comarca de Ponent amb més pes independentista i una de les que més de Catalunya. Per davant només hi té el Pla de l’Estany, el Priorat, la Garrotxa, el Pallars Sobirà, Osona, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès.
