Quatre ajuntaments més reben el requeriment judicial pel suport al Parlament

(foto: Xavi Minguella)

Agents dels Mossos d’Esquadra han visitat aquest divendres els ajuntaments de les Borges, Castelldans, l'Espluga Calba i Cervià per requerir una còpia de l’acta del ple municipal en què es va aprovar una moció de suport a una resolució del Parlament. Concretament, es tracta de la resolució 1/XI, del 9 de novembre del 2015, en què la Cambra catalana proclamava l’obertura d’un procés constituent i que la desconnexió iniciada no se supeditaria a les decisions de l’Estat espanyol, en especial les del Tribunal Constitucional.

D’aleshores ençà, desenes de municipis arreu del país van anar aprovant mocions de suport a aquella resolució i, al cap d’unes setmanes, el jutjat central d’instrucció número 2 de l’Audiència Nacional començava a ordenar a la policia catalana que anés als ajuntaments en qüestió a buscar documentació que acrediti aquest suport. A les Garrigues, els consistoris de Bellaguarda i el Soleràs van rebre el requeriment fa dos mesos [v. SomGarrigues, núm. 421] i ara ha estat el torn d'aquests quatre més.

D’entrada, recollir informació
A diferència d’altres episodis, aquest no neix de la denúncia d’algun partit polític o entitat espanyolista concreta, sinó d’un jutjat de l’Audiència Nacional, que ha acceptat la petició de la Fiscalia de l’Estat per recollir informació sobre aquests suports municipals. No es tracta, per tant, de l’obertura de cap procediment judicial, sinó d’una recollida d’informació que, un cop en mans del jutge, decidirà si obre procediment o no. Des de l’AMI se suggereix als consistoris que entreguin l’acta del ple, perquè el text és exactament el mateix a tot arreu, també allà on altres jutges de la mateixa Audiència Nacional han arxivat la causa.

Bandera espanyola al Consell
D’altra banda, fa uns dies que a la seu del Consell Comarcal de les Garrigues oneja la bandera espanyola al capdamunt de l’edifici, per primera vegada des de feia anys. Una sentència judicial recent ha obligat la institució comarcal a hissar la bandera “al lloc visible més important” de la seu, de manera que s’ha instal·lat a la teulada i s’ha posat també la catalana al costat.