La diputada i membre de la Mesa del Parlament, Ramona Barrufet, d'Arbeca, ha de pagar 25.000 euros de fiança en els propers set dies si vol evitar la presó que el jutge Pablo Llarena va decretar ahir a la nit, després de prendre declaració a ella i tres membres de la Mesa del Parlament, així com a la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. A més, s'haurà de presentar setmanalment davant d'un jutjat i no podrà sortir de les fronteres de l'Estat espanyol, per la qual cosa se li retira el passaport. Igualment, l’auto del jutge recull que tots els querellats haurien manifestat que renuncien a l’activitat política futura o que, si continuen exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional. Caldrà veure com encaixa això, en el cas de Barrufet, amb la decisió del PDECat de les Garrigues de proposar-la per formar part de les llistes del partit per les eleccions del 21-D, tal com informàvem ahir.
Barrufet va ser la penúltima a declarar, a les cinc de la tarda, i afrontava una petició inicial de Fiscalia de presó eludible amb fiança de 50.000 euros, mentre que per Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó el fiscal demanava presó incondicional, igual que per Carme Forcadell. Finalment, el jutge va imposar presó condicional a tots eludible amb 25.000 euros per cap, excepte per Forcadell, per qui en demanava 150.000. Tot i poder-los dipositar, segons el seu advocat, el tribunal no va admetre que es fes ahir a la nit i es preveu que sigui durant aquest matí i la presidenta del Parlament pugui sortir en les properes hores de la presó d'Alcalá-Meco on va ingressar passada la mitjanit i on ja hi ha empresonades les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Tant en el cas de Forcadell com de Barrufet, Corominas, Guinó i Simó, l'Assemblea Nacional Catalana va assegurar que es faria càrrec de les fiances mitjançant els fons de la caixa de solidaritat impulsada per l'entitat i on es poden fer aportacions aquí.
Durant el dia, fora del Tribunal Suprem hi va haver representants polítics de les Garrigues per donar suport a Barrufet i els seus familiars, com el president del Consell Comarcal i alcalde de Juneda, Antoni Villas, l'alcadessa de l'Albi i delegada territorial de Governació, Anna Feliu, la tinent d'alcalde de les Borges Blanques, Núria Palau, la coordinadora comarcal del PDECat, l’arbequina Lídia Aixalà, el senador borgenc Miquel Àngel Estradé o la també arbequina Anna Roset.
'Instrumentalitzar' els independentistes
Els membres de la Mesa estan acusats de rebel·lió, sedició i malversació i resten ara pendents de judicis. El delicte de rebel·lió suposa un aixecament violent, cosa que no s'ha produït mai. No obstant això, el jutge considera, recolzat en la querella del Fiscal, que "por más que la mayor parte de los ciudadanos congregados actuaran únicamente impulsados por su convencimiento ideológico y estuvieran comprometidos en evitar cualquier tipo de agresión", hi havia en les mobilitzacions un "violento germen que arriesgaba expandirse". El jutge es refereix, per exemple, a les tractorades, a les segudes pacífiques per evitar l'accés a l'empresa Unipost -abans del referèndum- o als murs humans de resistència activa a la irrupció policial per requisar urnes l'1 d'octubre. Per Llarena, les persones que portaven el protagonisme del procés "han impulsado y controlado esas movilizaciones" i apareixen com a "posibles partícipes", ja que van permetre el debat i aprovació de les diferents resolucions "en las que descansó el proceso para la declaración de independència".
