Redefinir les concessions de l'aigua i replantejar el Segarra-Garrigues. Aquestes són les principals conclusions del projecte Life Medacc, desenvolupat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) del departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l'Instituto Pirenaico de Ecología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que han estat analitzant durant cinc anys tres conques fluvials catalanes: la Muga, el Segre i el Ter.
En els tres casos hi ha circumstàncies comunes, com la disponibilitat cada vegada més escassa d'aigua, al Mediterrani en general, amb una reducció del cabal dels rius. De les tres conques, la que millor s'adapta en agricultura, gestió de l'aigua i boscos, sobretot després de l'acord assolit l'estiu de l'any passat entorn la Taula del Ter, però a la Muga i al Segre, la situació és "força preocupant", diuen els experts, i cal "replantejar-la profundament", revisant la quantitat d'aigua que ha de passar pel canal Segarra-Garrigues i posant en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l'agricultura i els interessos de les hidroelèctriques.
Embassaments en risc
La conca del Segre és la més extensa de les tres analitzades (13.000 km2) i és on l'agricultura hi té una influència més important. En conseqüència, la construcció del canal Segarra-Garrigues en modifica l'estratègia de gestió a seguir. "Les projeccions indiquen que difícilment serà possible mantenir les produccions agrícoles actuals", diuen els impulsors de l'estudi, i proposen un seguit de mesures. D'una banda, revisar la quantitat d'aigua que ha de passar pel canal, ja que "si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada (342 hm3/any), es veuran afectats els embassaments de Camarasa i Rialp". De fet, aquest últim podria quedar buit un mes cada any a partir del 2027, afirmen. "També és absolutament necessari redefinir les concessions d'aigua per a reg i ajustar-les a les necessitats i a la disponibilitat real: què volem regar, per a qui i per a què", explica Gabriel Borràs, responsable de l'OCCC.
S'ha detectat, per exemple, que ara alguns conreus com la pomera inicien abans l'activitat degut a les altes temperatures de l'hivern i la primavera i veuen compromesa la floració per manca de fred, així com la qualitat del fruit pels cops de calor. Els canvis en les temperatures, sumats a la reducció de les precipitacions, implicarà una adaptació dels conreus i una millora en l'ús de l'aigua. "Caldrà escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera, aplicar rotació de conreus, el guaret, i adoptar sistemes de cultiu més sostenibles", comenta Robert Savé, investigador de l'IRTA.
A més de l'agricultura, el règim de cabals ambientals a la conca del Segre està molt determinat per la gestió que en fan les hidroelèctriques a les capçaleres dels rius. En aquest sentit, "és imprescindible posar en sintonia el cabal ecològic dels rius, les necessitats de l'agricultura i els interessos de les hidroelèctriques", assenyala Gemma Cantos, tècnica de l'OCCC.
Boscos i sequeres
En el cas dels boscos, la tendència per a les tres conques és semblant. Com arreu de Catalunya, durant les darreres dècades la superfície de boscos ha augmentat en detriment de conreus i matollar. A la conca de la Muga, el cas més extrem, la superfície ha crescut en un 20% entre 1970 i 2005. Aquests nous boscos solen ser molt densos i no gestionats, cosa que representa una gran competència per l'aigua. Per tant, són boscos més vulnerables a la sequera i als incendis i, de retruc, hi haurà menys capacitat per emmagatzemar carboni. Per això, l'estudi indica que la gestió forestal redueix ostensiblement el risc d'incendi.
