Tres famílies del Soleràs i una de l'Espluga de Francolí, segons va avançar dilluns Nació Digital, rebran el diumenge 27 de gener, per part del Govern de la Generalitat, les restes de familiars difunts que estaven enterrats a la fossa comuna del Soleràs i que, gràcies a l'excavació que es va fer la tardor del 2017 i al creuament de dades d'ADN, s'han pogut identificar i, finalment, retornar als descendents, que ara les podran enterrar dignament al costat dels seus. 

Civils i soldats
A l'acte, que es farà el diumenge al matí, hi assistirà la consellera de Justícia, Ester Capella, que ja va ser al Soleràs l'estiu passat per entregar personalment a Josep Maria Ruestes l'anàlisi genètic que certifica la identitat de les despulles del seu padrí Leandro Preixens. Preixens va morir dos dies després del bombardeig que va patir el poble el Nadal de 1938. Tenia 60 anys i aquell dia estava ajudant a excavar un refugi, quan va ser ferit per la metralla. Com que el front ja era molt a prop, i aprofitant l'ús que s'estava fent del cementiri vell per enterrar-hi soldats que morien a l'hospital del poble, Preixens també va ser sepultat en una d'aquelles rases, com segurament ho van ser altres habitants del Soleràs que perdien la vida en aquelles dates. Tot i que la Generalitat no donarà a conèixer fins diumenge de quins casos concrets es tracta, la majoria corresponen a civils.

La més gran fins al moment
La fossa del Soleràs es va començar a excavar a l'octubre del 2017, una intervenció impulsada per la Generalitat, i aviat es va revelar com la més gran excavada mai fins ara a Catalunya, amb més d'un centenar de cossos. La xifra es deu, sobretot, a l'existència d'un hospital de guerra instal·lat a la població. Es dona el cas, poc habitual, que hi ha enterrats soldats tant del bàndol republicà com del feixista.