El 2 de desembre, en el marc de la jornada online Vincles entre el model productiu actual i les tendències alimentàries noves, es va presentar públicament per primera vegada el Banc de Terres de les Garrigues, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal -en col·laboració amb l'oficina comarcal del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural- que ha de servir per posar en contacte propietaris de terres sense relleu i persones que busquen terres per conrear, tal com ja es fa en altres zones del país. En aquest cas, però, les Garrigues són la primera comarca de Ponent i de tota la província de Lleida amb un banc de terres públic i d'abast comarcal. Segons explica el president del Consell, Jaume Setó, "és una idea lligada a la implantació del reg Segarra-Garrigues, que representa una oportunitat per a la comarca i se li ha de donar vida". Setó assenyala que els objectius són "frenar el despoblament i donar oportunitats als joves en noves incorporacions al camp", en un context de progressiu envelliment del sector, de reticències de propietaris a l'hora d'arrendar i de joves agricultors que no troben finques i no es poden incorporar o de joves ja incorporats que no poden ampliar la seva explotació.

El president del Consell remarca que es vol evitar de totes totes que el banc acabi tenint un ús especulatiu. En aquest sentit, s'han fixat una sèrie de requisits i prioritats per participar-hi. D'entrada, les persones beneficiàries seran, per ordre de prioritats, els joves agricultors que s'hi volen incorporar, els joves agricultors ja incorporats però que vulguin ampliar la seva explotació, els agricultors professionals o entitats jurídiques (que han de tindre la qualificació d'explotació agrària prioritària) i, en últim lloc, altres persones físiques o jurídiques, i aquestes han de tindre menys de 10 treballadors i un volum màxim de facturació anual de 2 milions d'euros. Igualment, en el marc del Banc de Terres de les Garrigues, no es permetrà la compravenda, ja que el que es vol incentivar és l'arrendament. La intenció del Consell, a més, és vetllar pel respecte a pràctiques culturals, mediambientals, d'integració paisatgística i de gestió forestal.

Procés de creació
El Banc de Terres de les Garrigues neix després d'haver convocat una taula de joves agricultors per identificar necessitats, haver conegut altres bancs de terra amb més temps d'experiència com els del Baix Camp i el Priorat i, finalment, haver elaborat un reglament que es va posar a exposició pública els mesos de juliol i agost per rebre-hi altres aportacions.

Durant el procés de gestació també s'ha parlat amb altres iniciatives similars de caràcter local i privat que ja existeixen a la comarca, com la de la Comunitat de Regants Garrigues Sud, o altres que s'havien intentat anys enrere, com la de la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques. Adrià Dalmau, tècnic del Consell que va detallar el procés i el funcionament del banc de terres, assegura que la coordinació amb aquests agents "és total". 
Per accedir al Banc de Terres de les Garrigues s'ha d'anar al web del Consell Comarcal, on al menú principal hi ha l'apartat Banc de Terres, on hi ha tant el reglament com el formulari que cal omplir, tant si s'és demandant de terres com si s'és oferent, i adjuntar-hi els documents requerits en cada cas. A partir d'aquí, el Consell es posarà en contacte amb les parts per convocar una reunió i oferirà suport jurídic als possibles acords.

Envelliment del sector
Actualment, el 65% d'agricultors de Catalunya té més de 56 anys. "Això vol dir que d'aquí a una dècada estaran en edat de jubilació; és un moment crític", va apuntar Gemma Estany, coordinadora tècnica de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) durant la jornada del dia 2, en què també va participar. Estany recorda que els joves que volen ser pagesos i no venen de família de tradició pagesa tenen moltes dificultats per accedir a la terra, i més en un context de canvi de petites explotacions familiars a un domini de grans empreses. "Tenim gent que, tot i estar formada en agricultura, no ha pogut tenir experiència directa en l'activitat, però cal remarcar, també, que dins d'aquests nouvinguts agraris hi ha més dones, més producció ecològica i més interès per la venda directa", explica. Per donar oportunitats a aquests perfils, a Catalunya també hi ha els anomenats Espais Test, finques on aquests joves poden provar l'activitat durant dos o tres anys per acabar de valorar si s'hi volen dedicar realment o no, i on tenen el suport legal de l'Administració.