L'Ajuntament de Bovera té la intenció de tallar pròximament la pista que va a la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) degut al mal estat que presenta al terme garriguenc, que fa uns 5 quilòmetres. Si bé en els primers trams hi ha un desgast evident, és cap a la meitat d'aquests 5 quilòmetres que el ferm està més malmès, amb parts on s’ha perdut tot l’asfalt i fins i tot un esvoranc, “senyalitzat” amb una pedra pintada per un regidor del municipi.

La via és de titularitat municipal, però el consistori vol que el tall sigui una mesura de pressió de cara a la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, responsable del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) de la central d’Ascó, a qui el consistori apel·la per arreglar-la ja que, segons el mateix Pla, és una via d’evacuació en cas d’accident nuclear. El tram que correspon al terme de la Palma, en canvi, està arreglat, i és que el municipi riberenc forma part de la Zona I i, per tant, segons explica l’alcalde de Bovera, Òscar Acero, s’ha pogut acollir a uns ajuts econòmics que els pobles de la Zona II, com és el cas de Bovera (per tot just 400 metres), no reben. Acero denuncia, a més, que a bona part del recorregut de la pista no hi ha cobertura de telefonia mòbil, “vital en cas d'accident”.

L’alcalde assegura que a principis de gener va comunicar a la Subdelegació de Tarragona la intenció de tallar la pista i se li va respondre que a curt termini no hi havia ajuts econòmics previstos i que tornessin a parlar a la primavera. Acero també ha comunicat la situació a la Subdelegació de Lleida. A més de Bovera, 15 pobles garriguencs més formen part de la Zona II del Pla d’Emergència Nuclear, això és, entre 10 km i 30 km de la central, i fa anys que no reben ni els recursos ni la formació suficient per afrontar un hipotètic accident.

Advertència entre Bellaguarda i els Torms
L’estiu passat, els ajuntaments de les Garrigues Altes ja van instal·lar uns cartells a la pista entre Bellaguarda i els Torms, també de titularitat municipal, que recomanaven no circular-hi, també com a mesura de pressió per tal que administracions superiors, especialment la Diputació de Lleida, contribuïssin al cost d’arreglar-la. Al novembre, finalment, la Generalitat en va assumir una millora d’urgència.