MEMÒRIA HISTÒRICA
- Redacció / L'Albagés

La Generalitat retorna a l'Albagés les restes de tres individus víctimes dels combats de la Guerra Civil

De moment no s’han pogut identificar, però les restes s’han analitzat i se n’ha extret l’ADN, per si algun dia es poden creuar amb possibles familiars.

L'exalcalde Miquel Àngel Llimós, l'alcalde Víctor Masip i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. A dalt al fons, el nínxol on s'han dipositat les restes.(foto: M.A.)

El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, ha estat aquest matí a l’Albagés per oficialitzar el retorn de les restes òssies de tres individus que es van localitzar i exhumar entre els anys 2018 i 2022 al voltant de la Serra de les Arcades, una zona situada entre els pobles de l’Albagés, el Cogul i el Soleràs, escenari de forts combats durant la Batalla de les Garrigues a finals del 1938, en el context del final de la Guerra Civil.

Les dades d’ADN obtingudes a partir de les anàlisis no han coincidit amb cap de les dels familiars del cens de persones desaparegudes i, per tant, no s’ha pogut atribuir una identitat a les restes, tot i que l’aparició d’objectes com botons, sivelles i fragments de metralla indica que, amb tota probabilitat, serien soldats; un d’aquests, concretament, seria un soldat republicà de la 179 Brigada Mixta de Carrabiners, per l’emblema de la sivella del cinturó que portava.


Cinturó amb sivella del cos de carrabiners. (foto: DGMD)

De moment, doncs, tal com marca el protocol en aquests casos, les restes s’han dipositat en un nínxol del cementiri del poble on van ser exhumades, a l’espera de si les noves mostres d’ADN que puguin anar aportant familiars de desapareguts coincideixen amb les dels soldats. L’alcalde de l’Albagés, Víctor Masip, ha destacat el fet que, ara, aquestes víctimes “puguin descansar en un espai de tranquil·litat, lluny del que va ser un terrible terreny de batalla”. Alfons Aragoneses ha lliurat a l’alcalde la memòria dels treballs que s’han fet en cada una d’aquestes intervencions arqueològiques i també ha remarcat “la importància d’haver tret les restes de les fosses indignes” i haver pogut analitzar-les. “Tenim l’ADN i potser en un futur apareixen les famílies”, ha dit, “tot i que identificar soldats és molt difícil, ja que a Catalunya van lluitar soldats de tot arreu”. L’acte ha clos amb la inauguració d’un plafó informatiu de la xarxa d’Espais de Memòria a la paret del cementiri.

Enterraments i restes en superfície
La primera d’aquestes exhumacions es va fer a la primavera del 2018, després que uns afeccionats trobessin restes òssies i ho comuniquessin. En una primera avaluació del terreny es va intuir que les restes eren dins d'un tram de trinxera que encara es podia apreviar i es va optar per excavar aquest tram. Aquí és on van aparèixer les restes del soldat de la 179a Brigada de Carrabiners. La posició de l'esquelet, de cos sencer, indicava que va ser enterrat intencionadament i, per tant, podia haver mort dins la trinxera i després ser recol·locat i colgat, o bé va morir en les immediacions i va ser traslladat fins allà per inhumar-lo. 


Intervenció arqueològica el 2022 a la Serra de les Arcades. (foto: DGMD)

Tres anys després d’aquesta intervenció, l'abril de 2021 es van localitzar en superfície restes òssies molt fragmentàries al sector sud-oest de la mateixa serra. L’indret va ser excavat l’estiu del 2022 i es va determinar que corresponien a dos individus. Allí també van aparèixer botons, sivelles i fragments de metralla i cuir.

L’última intervenció arqueològica a la comarca relacionada amb fosses de la Guerra Civil va ser la de Bovera, on es van excavar dues fosses, una al cementiri i una a la zona de la Casilla. A la primera s’hi van trobar catorze cossos i a la segona, dotze.