Opinió
Joan Cornudella

Joan Cornudella

Junts arran de gespa

Diuen que poques vegades el Camp Nou ha estat escenari de grans esdeveniments reivindicatius. S’equivoquen del tot. Milers de senyeres acostumen a omplir les graderies en molts partits de futbol. Milers d’estelades es fan sentir, des de fa un parell d’anys, en una clara orientació cap al dret a decidir el futur del país. I ara, lluny del calendari esportiu, hem viscut arran de gespa el Concert per la Llibertat que ha tornat a situar Catalunya en el mapa internacional. Darrere d’aquest clam cívic, plural, festiu i reivindicatiu alhora hi ha hagut la demostració col·lectiva que el procés nacional que hem endegat ja no té aturador. No hi ha marxa enrere. I per aquest motiu necessitem que el món s’adoni del que està passant al nostre país. I ho hem fet amb manifestacions pacífiques, amb concerts desplegant mosaics que donin la volta al món, amb pancartes a la carretera, amb estelades de torxes o amb consultes populars. Ens volem fer sentir com ho vam fer en altres temps, serenament i solidària.
Molts recordarem el primer concert que va donar el tret de sortida a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes l’any 1981, al Camp Nou. Quatre anys més tard, seríem a l’estadi blaugrana al concert èpic de Lluís Llach, un concert que ha quedat gravat profundament en la memòria col·lectiva i que va tenir un ressò internacional sense precedents. I si repassem l’agenda, encara hi trobaríem el concert de la gira d’Amnistia Internacional per commemorar el 40è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, aquell setembre de 1988. També hi érem, entre la multitud, demostrant que som capaços de mobilitzar-nos per defensar la llibertat dels altres pobles. Han hagut de passar vint-i-cinc anys per proclamar als quatre vents que estem preparats per decidir, que estem preparats per ser un nou estat europeu. Per això molts garriguencs hi hem anat en autocar. I ens hem fet sentir en l’ala ponentina cantant, cridant, onejant estelades i, fins i tot, aportant aliments. Ara, després d’aquest inoblidable concert, cal que ens apuntem al nou repte del sobiranisme: la cadena humana per la Diada. Ja ho sabeu: a les 17.14 h entre el Pertús i Alcanar. També hi serem, tossudament alçats.