Ahir al tard estava fent una ullada relaxant al Facebook estirat al sofà i fent el quinto de rigor. Entre publicitats, anuncis d’embarassos i viatges a llocs exòtics dels meus “amics de l’ànima” vaig trobar-me una referència a un article a favor dels cultius transgènics escrit per un tal José Miguel Mulet.

Aparentment es tracta d’un investigador força controvertit que deu tenir un bon grapat de diners procedents de les grans multinacionals de la llavor i els fitosanitaris. El que més em va sobtar de l’article no era la defensa dels transgènics, sinó l’atac frontal i decidit contra els que creuen en una agricultura ecològica.

Sincerament, el tema dels transgènics sempre m’ha agafat a contrapeu. Entenc els arguments dels seus defensors d’igual forma que entenc els dels detractors. Ara bé, l’atac a l’agricultura ecològica el trobo fora de lloc i interpreto que aquest personatge només té interès per aconseguir atenció i rellevància a través de la controvèrsia, una mala pràctica si vols que et reconeguin com a intel·lectual.