La posada en marxa del procés independentista ha generat una il·lusió, també en aquesta comarca nostra, que comparteixo. Amb tot, no amago que alhora em genera molts interrogants i que massa coses que l’envolten són poc del meu gust. Però no patiu que no vull aigualir la festa a ningú ni ser jo qui, arribats a aquest punt i després d’alguns anyets de militància independentista només en companyia de “quatre” i amb les institucions i TOTS els partits mirant a una altra banda, vingui a fer-me el crític. Ara que gairebé cada poble té el seu mural o la seva estelada en algun racó i que fins i tot històrics enemics de la causa s’hi han sumat (tinguem presents els seus motius però aguantem una mica per airejar-los), això no toca.

Sí que vull parlar, però, del nou estat que vindrà i emplaçarà tots aquells polítics que han anat dient dia sí i dia també que “els catalans i les catalanes tenim dret a decidir” perquè ho continuïn predicant des de les poltrones del nou estat, però amb una mica més d’amplitud de mires. Quin model econòmic i social volem per al nou estat? Quina sanitat o educació? Quina comarca i quins pobles ens agradarien? Amb quines institucions? I doncs, posats a decidir, decidim-ho tot. Dubto que la idea qualli però fóra bo provar-ho.

L’endemà mateix de la independència, anem-hi pensant, bo seria continuar parlant de “dret a decidir” per reivindicar el dret a manifestar-nos de manera vinculant respecte de tot allò que ens afecta com a col·lectiu. Aprofitant l’avinentesa, doncs, podríem donar pas als pobles per a la presa col·lectiva de decisions, les assemblees i els multireferèndums i perdre de vista el control de les institucions que encarnen, als nostres petits municipis, alcaldes cacics o plens municipals sense dret a paraula. I-inde-inde-pen-dèn-ci-a!