Opinió
Joan Cornudella

Joan Cornudella

Una nova oportunitat: la carta de paisatge

“Nosaltres hem de posar la comarca en el mapa. És clar que no podrem fer uns Jocs Olímpics, una Expo, la Copa Davis ni grans actes, però tenim una identitat corporativa i podem fer publicitat, patrocinis, relacions públiques. Aquí tenim un bon exemple de com la premsa comarcal, el Som Garrigues, té un pes i una capacitat d’influència. Penso que el requisit indispensable per avançar és fer una sola comarca i aplicar el mateix criteri del xató: no competir els uns amb els altres, sinó globalment amb uns altres. És una època per pensar globalment, però actuar localment.”

Aquests mots no són meus. Són de l’advocat i economista Francesc Sanuy. I els va deixar escrits l’any 2006 a Tribuna Oberta de Vilafranca del Penedès. L’únic que he fet és rescatar-los de l’hemeroteca i canviar el nom de la publicació. Ara la història es repeteix. Tot té molt sentit, si pensem s’aposta de nou per potenciar el turisme d’interior, bo i aprofitant el seu valor paisatgístic, cultural i gastronòmic. Per això, s’han de fer viables les cartes de paisatge com a eina que doni un valor afegit a les comarques. Aquestes cartes són instruments de concertació d’acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Compten amb el seguiment de l’Observatori del Paisatge, que vetlla perquè els projectes que s’apliquin siguin coherents.

El fet és que algunes zones del país ja fa anys que disposen dels seus catàlegs. Ara toca el torn de les Garrigues. Tenim bons mestres al Penedès, al Priorat, al Berguedà, a la vall de Camprodon, a l’Alt Empordà o a la Conca de la Riera d’Argentona. Aprenem dels seus consells. Ells ja saben quin paisatge volen. Nosaltres encara no ho sabem perquè la nostra carta de paisatge està en fase embrionària. I, a més, ho tenim més complicat perquè els nostres pobles estan escampats entre les Garrigues Altes, les Garrigues Baixes i la vall del Corb i la plana d’Urgell. Seria bo que no ens equivoquéssim dissenyant un únic model de paisatge. Seria bo que no ens equivoquéssim fomentant només l’oleoturisme i l’enoturisme. Aleshores discriminaríem el sector emergent de la fruita, de l’horticultura o de la fruita seca. I, fins i tot, la marca Canals d’Urgell.

Ells demanen un paisatge ben conservat i ben gestionat, ordenat, heterogeni, que transmeti tranquil·litat, viu i dinàmic, que potenciï els seus referents i valors, respectuós amb el llegat del passat i, sobretot, que atengui la diversitat social. Molts d’aquests objectius de qualitat paisatgística ja els complim amb escreix. Per sort ja vam lluitar al seu dia perquè no fóssim un abocador industrial. Ara cal posar fil a l’agulla, amb voluntat constructiva, per crear logotips i eslògans imaginatius, per utilitzar els mitjans de comunicació com a vehicle de difusió de la marca Garrigues, per portar etiquetes de productes de la comarca als cotxes o per rendibilitzar altres aspectes patrimonials singulars. Espero que no fem tard.

[publicat al núm 377 de SomGarrigues]