Segons la premsa, d’inicis d’any fins a mitjans d’agost havien mort a la comarca cinc homes per accidents de tractor mentre efectuaven tasques agrícoles a les seves finques. Les cinc víctimes tenien 68, 77, 75, 79 i 81 anys. A aquestes tràgiques dades, hi hem d’afegir el de les víctimes mortals, d’edats semblants a les anteriors, ocorregudes mentre manipulaven pales de rec i que van caure i ofegar-se dins els reduïts pous de registre.

Totes les víctimes tenen en comú que estaven en l’etapa de jubilació, inicial o ben consolidada. Formaven part del 9,5% de la població masculina comarcal que es troba compresa entre els 65 i els 84 anys, que arriba a l’11,2% si li sumem la població de més de 85 anys –atès que les tasques agrícoles referenciades les executen els homes, agafem només les estadístiques masculines–.

Ens hauria d’inquietar que totes les víctimes mortals pertanyin només a la desena part de la població total. La població jove a temps complert ha fugit del camp, i la compaginació, en hores lliures, del treball habitual amb l’agrícola –habitual fa unes dècades– s’ha esbandit per la manca dels incentius d’un benefici satisfactori. Davant aquest difícil escenari, molts jubilats, pagesos o no, es veuen forçats a mantenir les explotacions productives o que, almenys, no es malmetin.

L’envelliment de la població i la manca d’inversió es trasllada al paisatge: a moltes finques i camins, la majoria dels homes que es veuen dalt del tractor són persones d’edat avançada. I el més greu encara és que la majoria dels tractors són antigalles, mancades d’elementals sistemes de seguretat passiva i activa. Ambdós, edat i dèficits de la maquinària, s’agreujaran amb el temps, fet que ens hauria de preocupar ara i amoïnar en un futur immediat.

Però d’igual manera que no es veuen jubilats ajudant en el negoci familiar de la construcció arreglant teulades o dalt una bastida arrebossant façanes, ni pilotant una aeronau de les línies aèries, tampoc no hauríem de veure persones d’edat avançada conduint perillosos artefactes vells o fent de pagès jove. És preferible gestionar el patrimoni en vida que no deixar-la irresoluda sobtadament i, molt pitjor encara, colpir la família amb la tràgica notícia d’una absència inesperada.