Sempre he sentit una fascinació especial pels inventors. Dins d'aquests, qui mereix més respecte són els qui han mort amb les botes posades, com Marie Curie. Dues vegades premi Nobel -de Física i Química-, codescobridora, amb el seu marit Pierre, del poloni, el radi i de la radioactivitat, va morir per culpa de l'exposició a la radiació, un perill aleshores desconegut. Altres, com els de l'aviació, saben a què s'enfronten. I mira que porten segles així. A l'any 1003, Ismail ibn Hammad ja va morir quan provava de volar amb unes ales de fusta i roba. I, el 2009, Michael Dacre, inventor del "taxi volador", un petit aparell que s'enlairava o aterrava en molt poc espai, moria a l'estimbar-se el seu prototip.

Altres inventors cercaven el benestar dels malalts. L'americà Thomas Midgley, amb unes cent patents, entre aquestes els additius de gasolina i els clorofluorocarbonis, va contraure la poliomielitis. Enllitat, tractava de trobar un sistema de politges i cables per facilitar la mobilitat als afectats per la malaltia. Malauradament, el 1944 va morir asfixiat pels cables cargolats al seu cos. El rus Alexander Bogdanov cercava la joventut infinita amb ell mateix tot provant amb transfusions de sang fins que el 1928 va morir per un cúmul de malalties infeccioses. Un altre que va provar la seva pròpia medicina fou James Douglas, el perfeccionador a Escòcia d'un tipus de guillotina, el mateix artefacte que el 1581 li va tallar el seu cap. Com que parlem de guillotines, per força hem de mencionar el metge francès Joseph-Ignace Guillotin que, tot i que va proposar l'aparell per executar els enemics de la Revolució francesa, ni va inventar ni va morir per l'estri tallacaps. Li va anar d'un pèl, però, atès que va ser empresonat i condemnat a mort. Al final, va ser alliberat i va morir el 1814, als 75 anys, de malaltia.