El passat dissabte 28 celebràvem els 15 anys d’aquesta publicació, una jornada que va servir, a banda de festejar allò que tocava, per debatre sobre el periodisme de proximitat i posar en valor la tasca d’aquesta publicació. La trobada va servir també per analitzar el paper que juga o ha de jugar un mitjà de comunicació en una realitat territorial com la nostra. En un moment com l’actual, en què el sector de la comunicació també ha patit una forta crisi i la revolució de les xarxes socials i la immediatesa ens han fet relativitzar els conceptes de temps i espai, seguir amb un projecte d’informació rigorosa, de proximitat i plural és admirable.

Tot i que mai havíem tingut tants recursos, tants instruments o tanta tecnologia per fer periodisme com ara, són molts els mitjans, i no només locals, que durant els últims anys s’han vist forçats a desaparèixer, la qual cosa redueix significativament la pluralitat d’informacions. La funció del periodisme també és la d’incomodar, la de preguntar allò que el preguntat no vol contestar; per això és tan important de fer aquesta tasca també a nivell local.

Si fem l’exercici de preguntar-nos per què ens agrada llegir el Som, de ben segur que la majoria de nosaltres contestarem “perquè ningú explica què passa aquí, a casa nostra”. I aquest és el gran valor d’aquesta publicació, que explica el que passa aquí amb el rigor i la professionalitat de qualsevol gran mitjà. Perquè qui cregui que el periodisme ha de ser objectiu, s’equivoca (en tot cas, podríem parlar de subjectivitat responsable, com va apuntar l’Antoni Bassas); la funció del periodisme és crear opinió pública fonamentada i donar arguments als lectors perquè siguin més crítics amb la societat, en aquest cas, també amb la més propera. I aquesta reflexió no deixa de ser una excusa per felicitar de nou a qui fa, i a qui permet que se segueixi fent, el SomGarrigues.