El meu article d'avui és, com algunes de les pel·lícules que programen les cadenes de televisió els dissabtes i els diumenge a la tarda, un thriller basat en fets reals. Compta amb tots els ingredients necessaris per complir amb aquest gènere. Un malvat, encarnat per una empresa del sector elèctric, una casa on no hi viu ningú, una llum que fa anys que gairebé no s'encén i un ritme trepidant. Trepidant per la velocitat a la qual l'empresa de serveis elèctrics envia cartes, que encarnen el paper de factures sobredimensionades. Exactament 12 factures datades d'un mateix dia, i fins a un total de 30 en qüestió de dues setmanes i poc. Aquestes cartes, en el seu paper de malvades, treuen a relluir secrets del passat, concretament del 2014 i d'unes suposades lectures estimades. El malvat es defineix com una empresa líder compromesa amb l'eficiència, la qualitat del servei i la innovació per garantir un futur energètic. I això, en el pla fictici en el qual ens movem en aquest article, ha de fer referència, per força, a inventar càrrecs i consums d'una casa on no habita ningú i de la qual es passaven les lectures religiosament. Arriba el desenllaç i el misteri es resol amb un comptador digital. Però com tota bona pel·lícula que es preï, ha de deixar alguna incògnita oberta. Aquesta és la que es trobaran molts veïns a qui se'ls ha canviat la tarifa de forma no precisament clara.