Aquest cop un proposo una juguesca, endevinar com acaba la història. Una història, per cert, que ens pot passar a tots. Per resoldre l'enigma us cal molta paciència, mà esquerra i dots d'empatia a carretades. Si creieu que no sou capaços de tenir o aplicar aquestes característiques als fets que s'explicaran, ja podeu passar pàgina. Si us penseu que teniu una part d'aquestes aptituds, també passeu pàgina. I si creieu que n'aneu sobrats, molt probablement acabareu pensant que per arribar a un final feliç potser no cal ser tan bonifacis.

Comencem la narració. Imagineu-vos un dia de fort vent, compteu entre 70 i 80 km/h. Diumenge. Hora de la migdiada, després d'un bon dinar, estirat al sofà mirant una pel·lícula mig adormits. La remor del soroll del vent de fons, ben calentet a casa però amb la sensació que et donen aquells dies lletjos d'hivern. Enmig d'aquesta situació d'atordiment i nyonya, veus com la tele s'apaga i s'encén dues o tres vegades en fracció de segon, fins que al final ja no emet cap senyal. Mig endormiscat penses que ja tornarà. Dos hores més tard i quan el sol comença a pondre's i arriba aquella sensació de fresqueta i veus que la llum encara no ha tornat, comences a moure't. Trucades a avaries, a l'atenció al client..., res de res. Només romanços i cantarelles per part dels operadors de la companyia: "Anoti aquest número d'averia que li sol·licitaran els tècnics...; si en 60 minuts no ha vingut ningú, torni a trucar."

Nit fosca. Fred. Sense calefacció. El vent que no afluixa i, evidentment, ningú apareix. Les trucades comencen a pujar de to, malgrat la intenció de voler mantenir certa calma. L'operadora, molt ben instruïda i educada, repeteix, sense immutar-se, el mateix discurs que l'anterior i l'anterior, i l'anterior de l'anterior. Nens petits a casa, gent gran malalta. El fred més intens i sense calefacció ni la possibilitat d'utilitzar altres aparells. La companyia ni cas. Això sí, molts avisos i incidències obertes, cada trucada, una. L'electricista local ha de traure les castanyes del foc i buscar una solució d'urgència.

Quaranta-tres hores després dels fets, arriba un tècnic subcontractat per fer, simplement un arranjament provisional. No hi pot fer més. Han de ser els tècnics de la companyia que han d'acabar la resta, ell no n'està autoritzat.

Vint dies després, torna el vent, ara amb menys força, 30-40 km/h, però la llum torna a marxar i venir. Cal iniciar un altre cop el mateix procediment. Comença el bucle, com la roda del hàmster que es comença a moure fent voltes i voltes fins arribar al mateix punt de partida.

Com acabaríeu la història? Fàcil. Endesa, quins collons!!!

Comptadors intel·ligents, centres d'atenció al client de línia 800, tarifes en funció de les hores de consum i del preu del mercat, cobraments del segle XXI, això sí, infraestructures que voregen el centenar d'anys, com quan començava a arribar la primera llum a les llars.