Assegurava el Josep Maria Nogué a l'entrevista que li feia el Som fa un mes i escaig que "El referèndum es farà i guanyarà el sí". Un dels bons secretaris nacionals que té l'ANC destil·lava optimisme en tot moment i, com de costum, feia servir el llenguatge positiu que crec que tan bé ha anat per refermar i eixamplar la base de l'independentisme. Un vocabulari com el de (gairebé) tots els partits i organitzacions independentistes escampades per aquest país nostre que ens ha fet simpàtics a bona part del món i que ha aconseguit que no generéssim més anticossos i animadversions del compte. Però també un vocabulari que, si no fos perquè de tant en tant certs sectors de l'unionisme més ranci ens recorden que no serà així, ens pot portar a pensar que estem davant d'una festa o d'un joc de canalla on la victòria serà fàcil i on només consisteix a ser més. Que serem independents a cop de celebracions, de concerts, de cridòries als 17.14 dels partits o de manifestacions festives amb performances diverses. I alerta.
Alerta perquè s'acosta l'hora decisiva. Alerta perquè l'Estat Espanyol no ens deixarà marxar així com així i, més aviat que tard, farà allò que la història ens ensenya que sap fer. Entrem a la fase del xoc de trens però sobretot, com em recordava fa pocs dies un dels molts independentistes empresonats (i torturats) durant l'operació Garzón d'aquell fatídic 92, a la fase de repressió. Una fase d'aquest llarg procés per a la qual tinc la sensació que no se'ns està preparant. I ja en comença a ser l'hora. Cal canviar el xip. L'ANC i la resta d'organitzacions i partits, si voleu sense abandonar l'optimisme i el positivisme que comentàvem al principi, han de començar a recordar-nos que això no serà fàcil i que, a banda de festes, caldrà estar pacíficament preparats pel combat. I que ens caldrà fermesa i determinació. I que ens caldrà ja perquè ja hi som. I tensió, tensió i més tensió. Per sortir al carrer quan calgui a defensar la República dels embats de l'Estat i qui sap també si, com ens deia un Xirinacs a qui convé recordar cada dia, de la "traïció dels líders".
