L'etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per la recerca, que cal difondre tant en l'àmbit acadèmic com en el de la divulgació.

Joan Vallès i Teresa Garnatje.

Reivindicació de l'etnobotànica. Mètode 22-7-2015

La Setmana Santa, amb el beneplàcit de les comercials festes nadalenques, és sens dubte la celebració més important, rica i complexa del calendari litúrgic cristià. Hom rememora els darrers compassos de la vida de Jesús de Natzaret, amb els episodis centrals de la Passió, la Mort i la Resurrecció. Com en el cas de Sòcrates, esdevinguda quatre segles abans, la mort de Crist constitueix la culminació del seu missatge, convertint-se en la darrera baula d'un mestratge vital exemplaritzant: <<Heus aquí l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món>> (Jn 1,29).

Els solemnes i silenciosos viacrucis de Divendres Sant constitueixen la imatge més representativa i evocadora de la Setmana Santa. Aquest Dissabte de Glòria passat, però, a primera hora del matí, dos poblacions de les Garrigues van acollir unes processons ben diferents, de caràcter laic, aplegant enfervorits devots de la comarca que desfilaren pel terme àvids de coneixements etnobotànics. Granyena de les Garrigues va ser escenari d'una inèdita i genial sortida etnobotànica capitanejada per en Mateu Esquerda, en Ramón Martí i en Diego Aguilar. Al seu torn, la vila de l'Albi va acollir per tercera vegada la Caminada Etnobotànica Joan Palau Gallart, homenatjant lo Tarressà, tot compartint la seva passió vers les plantes silvestres, aromàtiques i medicinals. Ambdós iniciatives tingueren una nodrida participació popular, esperonant els organitzadors a seguir endavant en la seva ferma voluntat de posar en relleu el ric patrimoni etnobotànic de les Garrigues.