Estem, segurament, en els moments més transcendents de la llarga història de la lluita del poble català per aconseguir la seva plena sobirania. Si quasi mai cap nació ho ha aconseguit sense passar moments durs, no serem nosaltres una excepció, i menys tenint al davant un Estat com l'espanyol, capaç de donar via lliure a l'ultradreta, capaç de saltar-se totes les fines línies entre poders, capaç de mentir descaradament -no només el govern, sinó la pràctica totalitat de mitjans de comunicació- abans que asseure's i buscar una sortida política a un conflicte polític. 

L'Estat espanyol va ampliar dominis amb la força de la guerra, i els que ha perdut els ha perdut pels mateixos procediments. Ara, òbviament, estem en un altre context, on és impossible treure els tancs o els fusells, però recorren a totes les eines que els permet ser un Estat, per brutes que siguin, per evitar l'inevitable (algú dubta que, tard o d'hora, ho aconseguirem?). Faran tot el mal que puguin, amb multes desorbitades, amb empresonaments, amb imputacions, fins i tot amb il·legalitzacions i, si cal, generant violència allà on no n'hi ha hagut mai. Raons d'Estat, se n'ha dit sempre, d'aquestes pràctiques, perquè no n'hi ha cap que sigui nova. En aquest Estat, de presos polítics, n'hi ha hagut, de muntatges policials n'hi ha hagut, de multes n'hi ha hagut i d'il·legalitzacions n'hi ha hagut.

Ara, per tant, toca preparar-nos. És cert que, en general, no hi estem gaire acostumats, en sentit ampli, a fer front a una repressió com la que estem veient i la que probablement vindrà. Potser que ens quedi una mica lluny i l'acció repressiva se centri en esferes polítiques superiors, però amb Espanya davant no es pot descartar res. Castigaran alcaldes? Prohibiran actes de certes entitats? Qui sap. Per això, des d'aquí fem una crida que a tots els pobles de la comarca es creïn grups per parlar de tot això i de les possibles mobilitzacions que toqui fer. Segurament tot el que passi serà ràpid i precipitat, i seria bo que no ens agafés baixant de l'hort.

Repressió a banda, venen moments, també, de pressions econòmiques, les que segurament poden espantar més gent. Ens tocarà reafirmar-nos en el nostre compromís, pensar en els qui ens han precedit i, sobretot, en els que ens seguiran i valorar si val la pena fer-se enrere per una nòmina o una pensió. Com a poble, n'hem passat de molt més magres! La diferència, a més, és que ara, en lloc d'una fosca dictadura, l'horitzó és el de construir un país millor!