Impressiona pensar que les nostres preocupacions comparades amb els 10.000 anys de les pintures del Cogul són menudeses efímeres, un bri de temps. El mes de gener passat vam comentar la frase gravada a la cova per l'ambaixador romà Secundi fa 2.000 anys, però el que destaca de veritat són les representacions d'animals i humans fetes molts segles abans aprofitant la finalització de la terrible edat de les glaciacions, quan el gel ja començava a retirar-se cap al nord. Podem afirmar que en aquella època la comarca de les Garrigues era similar al que ara és Groenlàndia.
Les primeres notícies sobre la petita cova del Cogul -dita la roca dels Moros- van aparèixer publicades al diari La Veu de Catalunya l'abril de 1908, redactades pel geògraf Ceferí Rocafort, natural de la Pobla de Segur. La Veu fou un dels diaris més importants editats en català. Aquelles pintures a les quals la nostra gent donava poca importància es convertiren en excepcionals imatges de la prehistòria catalana i en poc temps van passar a ser un referent obligat dels estudis de l'art rupestre nacional i internacional. Van començar a representar-les dins la cova a l'època de la pedra tallada, període que els arqueòlegs designen com a Paleolític (de palaiós, antic, i líthos, pedra). Eren pobles nòmades que s'establien en un lloc per aprofitar l'aixopluc i els aliments que donava la terra. Utilitzaven pedres i instruments mancats de poliment, toscos i pesants. Posteriorment s'hi assenten diferents grups que aconsegueixen evolucionar i que generen innovacions d'excepcional transcendència, com el descobriment de l'agricultura i la ramaderia. Ells foren els primigenis pagesos i ramaders. En establir-se sembren cereals, llenties, cigrons i pèsols. Aquells autèntics pares del camp aprenen els avantatges del treball racional, cultiven la terra i tenen el seu bestiar -cabres, ovelles i porcs- vigilat i tancat. Per cert, un dels primers animals que domestiquen és el gos, del qual ja vàrem parlar en els articles dedicats al poblat de Minferri.
Aconseguit l'avenç, la prehistòria els situa dins una classificació arqueològica ulterior que s'anomena Neolític (de neos, nou, i líthos, pedra). Una descoberta molt significant va ser el maneig de cavalls, fet que els permet entrar en contacte amb altres tribus i facilita la comunicació entre cultures i territoris.
Diguem que les pintures del Cogul són difícils d'observar a causa de les deposicions de calç i les capes de pols que les cobreixen, acumulades al llarg de segles d'intempèrie..., però també han fet que es conservessin. Per veure-les millor la gent hi tirava agua o les fregava amb un drap humit, cosa que evidentment les hauria esborrat si no fos per aquest procés natural. Cal tenir present que la major part es van dibuixar durant l'Epipaleolític (d'epi, posterior), un fosc període intermedi entre el Paleolític i el Neolític.
A la cova hi observem 45 figures. Ens centrarem en les 9 femenines, les quals apareixen de dos en dos com si dialoguessin. Unes estan pintades de color negre i altres de vermell. Hi ha un home que es mostra enmig d'elles amb el sexe molt evident, cosa que indueix a interpretar el conjunt com un concepte de la fertilitat. Al contrari del que en general imaginem, aleshores els homes tenien un paper secundari. La seva activitat era distreure's caçant uns animals... que ningú acostumava a menjar. Caçaven per entretenir-se o simplement per voluntat de representar una acció valerosa que comporta risc i un cert reconeixement dels altres.
De l'alimentació se n'ocupaven les dones i era a base de conill, ocells, caragols i peixos del riu Set. Els fills eren seus, manaven elles... però aquesta és una llarga història que deixarem per a més endavant.
