Aquest número certifica la defunció de dues botigues, a les Borges i als Omellons, que per a alguns semblaran irrellevants però suposen un cop dur -un més- a la soferta xarxa de comerços al detall de la comarca. I això té repercussions generals i objectives, diferents en tots dos casos. 

És evident que la societat i els hàbits s'han transformat respecte fa 25 anys, per posar una data en la qual encara la majoria de poblacions petites disposaven d'una oferta de primer recurs, i les mitjanes i grans d'una xarxa que abastava la major part de les necessitats. Ara, la disponibilitat quasi universal del vehicle privat, el fet tan estès de treballar foravila i la compra per internet ho posen molt costa amunt al comerç minorista, per preus i per capacitat d'oferta.

Ara bé, una població petita sense ni una trista botiga ho té més difícil per refer-se. I la curta història de SomGarrigues demostra que hi ha poblacions petites que poden reviscolar. La mort dels pobles no és irreversible. N'hi ha de ben petits que poden invertir una tendència aparentment fatal si conflueixen factors diversos i no necessàriament amb la suma de tots: la situació, tenir escola, bon ambient social, visió política, bar... i també botiga, que no deixa de ser un espai d'interacció social.

En el cas de les poblacions més grans, com les Borges, veure desintegrar-se la xarxa comercial i de serveis l'aboca a ser una sucursal. Amb tant o més impacte que disposar de centres de treball i polígons creadors d'ocupació. El volum de botigues i aparadors és un indicador bàsic que utilitzem per mesurar la vitalitat de qualsevol ciutat que visitem (deixant a banda els indrets turístics orientats semiexclusivament a la venda de rampoines).

Que els locals buits comencin a tenir un pes tan notori en la trama urbana hauria de ser un motiu de seriosa preocupació per als ajuntaments, en aquest cas de les Borges. S'ha dit altres cops: el comerç pateix arreu, però hi ha graus. I hi ha eines per parar el cop. I així i tot, també hi ha el paper de cadascú. Fer poble també és ser militant del comerç local. I tal com està el pati, potser és la militància més urgent.