No per propi i quotidià, n'hem de deixar de parlar. A vegades estem tan acostumats a un paisatge, a un producte, a uns hàbits, que costa ressaltar-los com es mereixen. El cas és que, en aquestes darreres setmanes, dos productes emblema de les Garrigues com són l'oli i el vi han tingut un protagonisme excepcional. El 13 de desembre, les Borges va ser el centre neuràlgic del món oleícola català per la gala dels Premis Nacionals Millors Olis d'Oliva Verge Extra de Catalunya, en què els olis garriguencs van destacar molt. Se sumen al reguitzell de premis que al llarg de l'any reben els nostres molins i cooperatives, molts d'internacionals, que ja no deixen lloc a dubte sobre el tresor que tenim en aquesta comarca.

Esdeveniments com els Premis Nacionals -de molt recent creació- o el Fòrum de l'oli d'oliva verge extra de Catalunya, nascut també el 2024 a les Borges; iniciatives com el Club de Tast del Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya de la Granadella, que ja ha fet deu anys, la Carretera de l'Oli presentada aquesta tardor, la veterana Mostra Gastronòmica de les Garrigues o la Fira de l'Oli de les Borges, punt de trobada comarcal, són indicadors del salt endavant que han fet el sector i les institucions, que ens situa ja en un altre estadi. Sembla que, per fi, tota la xarxa involucrada en el producte estrella garriguenc va deixant de llepar-se les ferides i s'ho comença a creure.

Tot això va acompanyat del reconeixement que en paral·lel reben els vins de la comarca, un altre producte bandera de les Garrigues, la qualitat del qual ha quedat acreditada de manera aclaparadora al darrer concurs de la DO Costers del Segre. I encara podem afegir-hi les apreciades pomes de Bellaguarda, també llorejades recentment. Tot plegat, oli, vi, fruita, ens relliga amb la tradició, amb la cultura i la dieta mediterrànies. Les arrels, al capdavall, sempre són garantia. I això hauria de donar alguns senyals a altres sectors, que en el camí d'un creixement exponencial i immersos de grat o per força en una lògica globalitzadora (i alhora vulnerable) han deixat en molts casos la identitat i la proximitat en segon terme.