Opinió
Josep Rubió

Josep Rubió

Inèdit

Un paisatge inèdit. Una visió panoràmica inèdita. Una inèdita tranquil·litat. Contemplar aquest gran toll d'aigua, aquestes darreres setmanes, condueix el caminant a una mena de transició íntima, gairebé mística. A una anòmala, però insòlita i intensa emoció. A fluir i a fruir del so del silenci, d'una aigua tranquil·la que només una brisa, gairebé imperceptible, fa tremolar. Assegut, gaudint d'aquest espectacle nou, desconegut, esdevé una experiència d'un valor incalculable. 

I aquesta mena de viatge al paradís es pot fer des de molts llocs com ara des dels hospitalets; des de la punta dels plans (on hi havia el penal del cérvol); de la costa de les planes (cabana del Lladó); des del mirador de la cabana del Tarragó o des de la vall de Faig. A més, un complement ideal. Es pot anar fins al "racó dels morts" i baixar fins a la sortida del túnel de la vall Seca o dels "Bessons", segons es vulgui dir (entre els termes de Borges i Cervià), i veure com apareix, d'aquella llarga foscor d'uns cinc quilòmetres, un esplèndid raig d'aigua.

Vorejar part del pantà de l'Albagés, als que som fills de les Garrigues seques, ens aporta un plus inèdit, com també ho pot fer a la resta de veïns comarcals. Estaria bé que, algun cap de setmana, els quilòmetres en cotxe a fer per anar a gaudir d'altres embassaments, s'estalviessin, i es convertissin en una caminada familiar, amb amics o de forma individual, pel nostre. Camins, senders, corriols gairebé, o sense el gaire, semiabandonats amb els temps per la seva nul·la utilització, ara, ens serveixen per dur-nos a peu d'aigua, a molts dels racons bucòlics del pantà. 

En aquest moment, ara que el pantà ja s'acosta als dos terços de la seva capacitat i que les proves han confirmat la solidesa de l'obra, aquesta aigua de Rialp s'aprofitarà per a l'inici de la campanya de reg que començarà de forma immediata. Esperarem a la quarta fase, l'any vinent, qui sap per veure'l gairebé a la seva capacitat màxima.

Una imatge inèdita i potent que tenim al costat de casa. Sens dubte un nou valor afegit al territori, una presència destinada a arrelar en el paisatge i que, segurament, ocuparà un lloc permanent en la nostra memòria col·lectiva.