Reportatges
Pierre Mandaña, un albinenc presoner dels nazis durant cinc anys
El 5 de maig es va commemorar l'aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen l'any 1945, on van morir desenes de garriguencs. Repassem l'experiència de Pierre Mandaña, deportat a un camp de treball com a presoner de guerra.
Per Miquel Andreu
El pas dels Llarena per les Garrigues
El 6 de maig es compleixen 100 anys de la inauguració de l'escola que la Mancomunitat va fer als Torms, un acte on va assistir Joan Llarena, padrí de l'actual jutge del Tribunal Suprem.
Per Miquel Andreu
La petjada de la Mancomunitat a les Garrigues
L'abril del 2014 es complieen 100 anys de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, un projecte d'autogovern en comú entre les quatre diputacions catalanes, centrat sobretot a fer passos endavant en cultura i infraestructures.
Per Redacció
A qui està dedicada la històrica escola dels Torms?
Nascut a Barbens, Joan Benet i Petit va exercir en aquest municipi garriguenc entre el 1914 i el 1918. L'any que va marxar s'inaugurava la primera escola de la Mancomunitat.
Per Redacció
Els CDR, agents mobilitzadors allunyats de tota violència
Persecució judicial. L'ofensiva judicial contra el sobiranisme català ha posat ara el focus sobre els comitès de defensa de la República (CDR), en paral·lel a un enduriment del discurs de mitjans i partits. Què són aquests grups? Quants n'hi ha a les Garrigues i què fan?
Per Miquel Andreu
18 anys de SomGarrigues
El 3 de març de l'any 2000 naixia el número 1 del periòdic comarcal, després d'haver presentat un número 0 al gener amb motiu de la Fira de l'Oli i les Garrigues.
Per Redacció
Guerra a l’‘adoquí’
Aquest tipus de material, d’una gran robustesa, es va menester per empedrar carrers a la postguerra i aquí va proliferar el sistema anomenat de mosaic. En els darrers anys, a les Borges han anat desapareixent arran d’actuacions urbanístiques
Per Ramon Queralt
Una història arbequina darrere de la icona
Bombardeig. Una de les imatges més icòniques de la Guerra Civil és la que va fer Agustí Centelles després del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, en què apareix una dona plorant la mort del seu marit. Tots dos eren d'Arbeca, Maria Riu i Gabriel Pernau. Des del 2 de novembre de l'any passat, aquesta i altres imatges dels dos rodets que va fer Centelles dels efectes d'aquell atac aeri es poden veure al Museu Morera, que ha prorrogat l'exposició fins al 4 de febrer.
Per Miquel Andreu
Reunions de poble, un espai on retre comptes
Són pocs encara els pobles on es convoquen assemblees de balanç de l’acció de govern, que sovint queda confinada únicament als plens municipals, amb molt poca assistència ciutadana.
Per Miquel Andreu