NEREA NIUBÓ - Com vas saber que et volies dedicar al món del teatre i quan vas començar?
OLGA CUITÓ - Sempre havia fet teatre però no professionalment. Als 7 anys, mon pare va decidir dedicar-se al teatre i vam entrar a l'Aula de Teatre. Més tard, es va muntar El Sidral. Quan em preguntaven què volia ser de gran, deia que pallasso (riu) i així ha estat una miqueta. El meu primer bolo va ser amb 14 anys a la inauguració de la rambla de Ferran, amb El Sidral. A partir dels 18 continuo fins ara, que en tinc 48. Així doncs, fa 30 anys que m'hi dedico.

N.N. - Hi ha alguna obra que t'hagi marcat?
O.C. - Una de les obres que recordo des de petiteta i que em va impactar és de La Cubana, Cómeme el coco, negro. Tu arribaves i et pegaven butllada perquè havien avançat una hora l'obra i no hi havia anat ningú. L'espectacle era una revista i, al cap de sis números, de cop i volta surten els actors i diuen que ja han acabat, que porten l'hora i pico actuant i que ja està. Comencen a desmuntar, sopar, etc. Em va impactar i des d'aquell dia La Cubana sempre ha sigut allò de... jo de gran vull ser com els de la Cubana.

N.N. - Com et prepares l'obra? Quin és tot el procediment des de l'inici, l'aprenentatge del guió fins a l'actuació?
O.C. - A El Sidral som els dos socis, el Gabriel i jo, i intentem fer el màxim de coses nosaltres. Llavors, si un dels dos té una inquietud, seiem i comencem a treballar. Es comença amb la idea i el text, després els assajos, l'escenografia, que l'acostumem a buscar fora de casa amb en Francesc Moreno, que és qui ho dissenya, i, finalment, el vestuari, que sí que el fem a casa.

N.N. - A més, ets dissenyadora de vestuari teatral. Com va sorgir dedicar-t'hi?
O.C. - Doncs sí (riu). Va sorgir quan vaig entrar a El Sidral, era l'encarregada de vestuari i no havia cosit mai. Em va ensenyar a cosir mon pare, que tampoc en sabia gaire, però, per sortir del pas, suficient. Ara, deu fer 15 anys vaig fer un curs del Salvador Seguí de Patronatge. Més tard, a Lleida van fer un curs de vestuari teatral i confecció a mida al qual em vaig apuntar també. Vaig començar només amb El Sidral i ara ja he fet coses per a Les Cícliques, per a Festuc he fet els dos últims espectacles, també he fet coses per a una companyia de Barcelona, entre d'altres.

N.N. - Quants dies et porta crear un disseny?
O.C. - Tot depèn, no és exacte. Una de les coses que pregunto és quan s'estrena. Treballo depenent de la feina i de si és quelcom molt complicat. No sabria dir un temps exacte però potser un mes.

N.N. - Pel que fa al Festival dels Carrollets, quin és l'ambient que es viu?
O.C. - Ambient familiar. Venen moltes famílies de fora i està guai perquè una de les coses que a mi m'encantaria és posar Sunyer al mapa. No soc de Sunyer, però fa molts anys que hi visc, i sempre em faig un fart de dir on està. 

N.N. - La gent, en general, acostuma a anar poc al teatre i consumeix més cinema o altres plataformes. Què n'opines?
O.C. - Doncs que s'ha d'anar més al teatre, i més ara, que tenim unes quantes programacions estables, com la de Juneda, per exemple, Alpicat, Lleida, on el preu de l'entrada és assequible i porten coses de molta qualitat.

N.N. - Quina millora creus que incentivaria més la cultura del teatre?
O.C. - No ho sé ben bé. Els espectacles de canalla sempre estan plens de famílies perquè potser no saben on anar i és una opció més, però, quan et fas més gran, tens moltes més coses a fer... La millora és que tothom tingués canalla, així segur que tindríem les sales plenes.

N.N. - Personalment, què t'aporta tot el món del teatre?
O.C. - És la meva vida. No em veig fent altres coses que no siguin teatre o relacionades. No em veig en una vida monòtona. La feina d'actuar, per molts problemes que tinguis, quan actues, desapareixen. I quan acabes, el mateix problema es veu una mica més petit.