Paula Sol Ventura Wichner Coordinadora de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Una de les coses que més ens va cridar l’atenció és l’avançament de la pubertat

Ara fa un any que a l'hospital Arnau es va posar en marxa una Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, una iniciativa pionera que analitza com els factors ambientals poden influir en les patologies i en el desenvolupament d'infants i adolescents. 

Miquel Andreu - L'entorn pot fer emmalaltir?
Paula Sol -
Sí, les condicions de l'entorn estan associades a diferents patologies, dic associades perquè és molt difícil mostrar una causalitat directa. A més, en la infància les patologies són multifactorials, no solen tenir una única causa.

M.A. - Que els efectes siguin al llarg del temps, per acumulació, deu fer més difícil establir una relació.
P.S. -
Sí. Les anomenades finestres, el període entre l'exposició i l'aparició de l'efecte, poden durar anys. 

M.A. - Relacionem el món rural amb aire net i pur. Sempre és així?
P.S. -
Depèn del que tens a prop de casa. Si s'hi fan servir determinats pesticides (tot i que a la Unió Europea estem més protegits contra certs tipus de pesticida) o es fan determinades fumigacions, per l'aire aquestes molècules et poden arribar, encara que estiguis en un entorn rural.

M.A. - En aquest primer any de funcionament de la unitat, un de cada cinc pacients presenta una alta exposició a disruptors endocrins. Què és un disruptor endocrí?
P.S. -
Una molècula química, generalment artificial (n'hi ha alguna de natural), que s'assembla estructuralment a les hormones. Quan entra al cos es fa passar per hormona i confon els eixos hormonals. És com si hackegés el sistema endocrí. En infants (i també dones adultes) pot alterar les funcions hormonals i pot estar associat amb patologies com hipertirotropinèmia, o sigui, problemes en les tiroides, amb alteracions en el temps de la pubertat, amb l'obesitat, amb la síndrome metabòlica, etc. En dones adultes, amb l'endometriosi o poliquistosi ovàrica, per exemple.

M.A. - Quines afectacions us trobeu amb més freqüència?
P.S. -
L'avançament de la pubertat va ser una de les primeres coses que ens va cridar l'atenció. La telarquia, que és l'inici del botó mamari, ha d'aparèixer després dels 8 anys, i ens trobem casos en què apareix abans. Pot tenir una causa orgànica, no relacionada amb el medi, però hi ha disparadors ambientals amb què es pot associar.

M.A. - Hi ha més casos d'asma, bronquitis, al·lèrgies?
P.S. -
D'al·lèrgies sí, pel que ens diuen els al·lergòlegs. El que és important és fer preguntes sobre el medi ambient per poder detectar exposicions. Això ajudarà molt en el tractament. Si un nen té asma i simplement vas a pel tractament però no busques causes ambientals, que hi poden ser, la resposta no serà òptima. Pot ser tan senzill com que aquest infant sigui fumador passiu, una de les principals causes de contaminació ambiental.

M.A. - Hi ha activitats en què serà molt difícil incidir: industrials, agrícoles, de transport. Pots trobar que és una causa relacionada però difícilment es podrà canviar.
P.S. -
Hi ha coses que dependran dels teus hàbits i altres que no. Si per la porta de l'escola passen un munt de vehicles, l'ideal seria poder disminuir aquest trànsit, però no és a les teves mans. Un mateix ha de canviar el que pugui, sense esperar els tempos governamentals, que són més llargs.

M.A. - Com us coordineu amb Atenció Primària? 
P.S. -
Hi ha pediatres i infermers que comencen a tindre actitud bastant activa en relació amb la salut ambiental. Nosaltres, des d'endocrinologia, els donem informació perquè puguin treballar de forma ràpida i eficient amb els disruptors. La idea és generar material per simplificar-los la feina, que ja en tenen molta. Aprofundir en les preguntes que dèiem porta temps, i és temps que moltes vegades no tenim a la consulta. 

M.A. - Hi ha moltes coses que encara no sapiguem de la relació entre medi ambient i salut dels infants? 
P.S. -
Segurament, perquè parlar de causalitat requereix temps; no és com un assaig clínic, que fas estudis controlats, etc., i pots veure clarament on és la causa i què fer. Aquí els estudis necessiten molt més temps, són estudis longitudinals, en què vas seguint la població i intentes veure si una determinada exposició està relacionada amb la causalitat però, mentrestant, a aquella població li van passant coses, i tot dificulta que puguis veure exactament quina és la causa.  

M.A. - Abans ja has comentat algunes recomanacions sobre ventilació o hàbits alimentaris. Alguna més a nivell domèstic?
P.S. -
Són molt de sentit comú. Ventilar la casa un parell de vegades al dia, òbviament no fumar a dins, tenir en compte si l'infant té al·lèrgies, netejar preferiblement amb un drap humit o aspiradora -l'escombra posa les partícules en suspensió-, menjar equilibrat, sense ultraprocessats, vegetals preferiblement de proximitat i de temporada, i si pot ser ecològics, comprar productes ecològics; si no, rentar-los molt bé o fins i tot pelar-los... L'activitat física ja sabem també que és elemental per a tothom. Pel que fa als disruptors endocrins, hi ha partícules que entren per la pell i s'ha de vigilar amb els productes de cosmètica. Amb la història de l'skin care les nenes estan començant a fer servir un munt de productes cosmètics que no necessiten i molts no saps on els compren. El mateix amb les joguines, intentar comprar-les de qualitat i ensenyar a la canalla que són per jugar; si tenen un bolígraf o un joguet de plàstic, això no va a la boca. Si juguen amb pintures o plastilina, molt útils per desenvolupar la creativitat, després s'han de rentar bé les mans, perquè tenen compostos químics. Insistir en coses tan simples com un rentat eficient de les mans. Tot molt de sentit comú.