Xavier Franch - Tothom parla dels trens. Us ha augmentat la feina?
Xavier Almenara - Fem guàrdies d'una setmana, en què has d'estar amb el telèfon enganxat perquè et poden trucar en qualsevol hora. Abans hi havia setmanes en què potser no teníem cap avís, o n'hi havia pocs, 4 o 5. Ara potser en tenim entre 20 i 30! Arribes a casa i de vegades has de tornar a marxar.
X.F. - Com hem d'imaginar la rutina diària d'un tècnic de via que fa l'assistència tècnica d'Adif?
X.A. - Dos cops a l'any revisem els 150 km de vies del tram que tenim assignat. Ho fem de nits i cada jornada uns quants quilòmetres. A banda, controlem l'estat de la infraestructura i que s'hagin reparat les incidències que maquinistes i nosaltres denunciem.
X.F. - El dia a dia el passes en moviment. Per incidències t'has de moure d'urgència cap al lloc?
X.A. - No, perquè hi ha equips especialitzats per a cada àrea. I molt sovint jo els puc guiar per telèfon. Fa tants anys que treballo a la zona que me la sé de memòria. Puc explicar-los com arribar a un o altre punt quilomètric, quins són els camins, els accessos...
X.F. - Quan és que et toca sí o sí?
X.A. - Quan hi ha una avaria greu. Per exemple, quan un tren queda parat al mig de la via. Hem de coordinar el transbordament de centenars de persones... He viatjat des d'Alfés cap a Saragossa i cap a Barcelona per casos així en poc més d'una hora. O podem tallar la via si fa falta per alguna incidència que veiem perillosa.
X.F. - Per l'aturada elèctrica, un tren va quedar parat a l'Albi. Treballaves?
X.A. - Va ser un caos. Estava tot parat i no hi havia opció d'enviar altres trens perquè no hi havia tensió. Però aquell dia no em va afectar.
X.F. - Què és el més important de la vostra feina de supervisió?
X.A. - El més important de tot és que la via estigui en condicions i tenir clar que la seguretat és el primer. Jo he format molts companys durant 25 anys. I davant del més mínim dubte en algun punt de la instal·lació, sempre els dic que s'ha d'avisar. Si cal, que vinguin els enginyers i ho estudiïn. Si finalment es descarta fer-hi res, d'acord. Però hem d'estar alerta! I els treballadors de baix sempre ho tenim pitjor en cas que passi alguna cosa a algun tren.
X.F. - A Rodalies no hi treballes, però com veus la situació?
X.A. - Sé que hi falta manteniment. En alguns trams les vies corren paral·leles i es veu. I si ho compares amb l'AVE o amb Madrid es fa més clar.
X.F. - T'has trobat amb els habituals robatoris de cable de coure?
X.A. - Sí, amb molts! No sé com ho feien, tallar un cable de 750 volts! Si t'apropes massa a la catenària, t'hi quedes... Hi va haver un temps que en robaven molt a Borges i l'Albi. Després trobàvem les restes en algun camp d'olivers. Fins que en vam deduir el modus operandi. Tallaven el cable, el pelaven en un bosquet o un bancal i carregaven el farcell uns quilòmetres fins a un mateix punt de l'autopista, on els esperaven amb furgonetes.
X.F. - Roben altres materials?
X.A. - Algunes vegades havien fotut 10 o 15 metres de tanca. El devien prendre per fer hort o ves a saber per a què! Quan falta un tram de tanca s'ha de reduir la velocitat immediatament perquè poden entrar animals a la via. I és perillós si un tren els xafa. Un cop hi va accedir un vedellet de 100 kg!
X.F. - I prop d'Alfés, hi has actuat?
X.A. - Un diumenge acabava de dinar i em truquen... Un incendi a tal lloc. Vaig pensar i vaig veure que era aquí al costat, a Vinatesa, a la Femosa. Segur que era un pagès del poble! M'hi vaig apropar ràpid. Estava cremant branca verda i el fum havia envaït la via. Des de dalt havien activat el protocol amb els Bombers, volien tallar la via... Ho vaig poder resoldre ràpidament.
X.F. - Sempre estàs connectat i et toca parlar amb equips, passatgers... Cal tindre do de gents?
X.A. - Sí, perquè quan arribes a un lloc amb l'armilla, tot són nervis i gent que té pressa per arribar al lloc. Nosaltres estem allí per ajudar!
X.F. - Ets usuari de l'Alta Velocitat?
X.A. - Per feina. Per oci és massa car. Mirant per la finestra i d'oïda en vaig veient i escoltant el funcionament.
