Eduardo David Peralta Luzquiños Discjòquei i productor musical

Mai he pensat en petit. Si penses així, et quedaràs en petit

Chiclayo (Perú), 1994. L'Eduardo Luzquiños és un jove de 26 anys vinculat a la Granadella que fa de discjòquei. També és productor musical i actualment treballa amb la companyia Sony Music. Els seus temes han estat tot un èxit i durant els últims anys s'han fet virals gràcies a TikTok, aplicació amb la qual es va donar a conèixer. Avui dia, l'Eduardo treballa de DJ a Biloba, La Nuit i al pub Billion.

NEREA NIUBÓ - Quan vas començar en el món de la música?
EDUARDO LUZQUIÑOS -
Quan era petit, el meu pare al Perú treballava a la ràdio i des de llavors ja m'agradava la música. El meu avi, també és locutor de ràdio. Per tant, des dels 11 anys em va captivar el món de la ràdio i la música. Vaig començar a practicar amb el programa VirtualDj al portàtil i vaig anar esbrinant i dius, hòstia, m'agrada.

N.N. - Vas estudiar algun curs relacionat amb això per ser DJ? O vas anar aprenent per vocació?
E.L. -
Sí, al Perú vaig fer un curs de DJ i aquí un d'Enginyeria del So a la SAE de Barcelona.

N.N. - A part de fer el remix de cançons conegudes, fas els teus propis temes?
E.L. -
Ara mateix no però d'aquí a un parell de mesos sí. Estic intentant parlar amb companyies i distribuïdores per treure més cançons.

N.N. - Fas sempre remix de cançons de reggaeton? Quin tipus de música treballes?
E.L. -
No sempre. De tot una mica: pop, reggaeton, electrònica, música antiga, etc. Tot el que pugui ser viral o que ja ho és en aquell moment.

N.N. - Tens alguna experiència que t'hagi marcat en aquest món?
E.L. -
Una expèriencia bona: quan em va parlar la companyia de Sony Music per treure un remix meu amb la Nicki Minaj. Era la cançó de Va Va Vroom Vroom. D'experiència dolenta, per exemple, que et treguin sovint els remix pel copyright. No entenen que vols ajudar-los a fer les cançons virals, però també entenc la seva part, ja que guanyes diners i reproduccions gràcies a un treball seu.

N.N. - T'han eliminat moltes cançons?
E.L. -
Sí, sí, moltes, 40 o així. És molt parlar i negociar. Has de parlar amb molta gent per treure les cançons "legalment"; és un embolic. Ara, per exemple, ja crido directament a la que porta Sony Music d'Espanya i li dic, mira, trauré aquesta cançó, puc aconseguir el permís o la puc pujar directament? I et diu sí o no, o deixa'm preguntar.

N.N. - La primera vegada que et vas trobar amb aquest problema, com et vas sentir?
E.L. -
Et sap molt de greu perquè t'ha costat fer la cançó sencera i, clar, que te l'eliminin no fa gaire gràcia, i si té moltes reproduccions encara menys.

N.N. - Pensaves que arribaries tan lluny?
E.L. -
El meu objectiu era aquest, però tampoc m'imaginava tant. Mai he pensat en petit. Si penses en petit et quedaràs en petit. A part et motives més perquè no et poses límit.

N.N. - Quan et vas adonar que et començaven a pujar els seguidors? Va ser gràcies a TikTok?
E.L. -
Quan treia els temes slowed, que són els temes més lents, per escoltar a casa. També, quan la gent començava a ballar els meus remix a TikTok, que és una plataforma que en els tres últims anys ha crescut moltíssim. Sobretot, en quarantena, que va ser quan la gent feia més balls.

N.N. - Quin és el remix que ha tingut més èxit? Per què creus que és?
E.L. -
El de YRN i el de Don't Rush. Una és més pop i l'altra més reggaeton. Van triomfar perquè ho van ballar uns americans i el públic americà és molt gran. Només que faci el tiktok un americà que té milions de seguidors, ja el ballen i es torna viral. També el va ballar l'actor Zac Efron, la cantant Becky G, l'influencer Gianluca Vacchi, entre d'altres.

N.N. - Un dels teus temes va sonar al programa de televisió 'Fama a bailar!' Com et vas sentir quan ho vas veure?
E.L. -
Sí, el de Contando lunares. Abans del TikTok i tot va ser, fa 5 o 6 anys. Em vaig sentir molt satisfet. Va ser per a la final del programa i a més el va ballar la Ruth, que és una de les millors coreògrafes de Madrid. Brutal.

N.N. - Quan estàs sol a casa, quina música t'agrada escoltar?
E.L. -
M'agrada la música trista i la música chill, més tranquil·la. Acostumo a escoltar KIRA, Surface o Beret.