MIQUEL ANDREU - Moltes vegades, quan es vol conservar un hàbitat, hi ha conflicte amb el sector primari. "Dels ocells no es viu", es diu. És possible la convivència d'interessos?
QUIM GUASCH - Sí, però hi ha d'haver voluntat política. No pot ser que la PAC no integri els valors de la biodiversitat, del mosaic heterogeni, de la riquesa d'espècies. Continua afavorint el monocultiu i la intensificació. Moltes zones protegides són una mesura per l'impacte ambiental del Segarra-Garrigues, i això no ha vingut acompanyat d'una compensació econòmica, de manera que entenc que es vegi com un input negatiu. L'ecologisme, però, sempre ha treballat de la mà dels pagesos, que al final són els que permeten la conservació d'aquests espais. Hi ha exemples que han funcionat, al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre hem trobat molt bones sinergies i també hauria de passar a les Garrigues.

M.A. - Els grans projectes de renovables apel·len a la transició ecològica i sovint es titlla de nimby (not in my backyard, no a casa meva) el qui s'hi oposa. Us ho diuen? 
Q.G. - S'associa més a plataformes de llocs concrets. A les entitats ecologistes també, però és un argument molt fluix. Nosaltres defensem el medi ambient i casa meva és el medi ambient, no una localització específica pròpia. Si estem en contra d'una macrocentral a l'Albi també ho estarem a la Pobla o a Cervià. Volem un model descentralitzat, que els territoris que històricament han sigut de sacrifici no hagin de continuar en la mateixa línia els pròxims 40 anys; hi ha moltes hectàrees de sòls urbans i de sòls degradats sense impacte al sector primari ni a la biodiversitat. No podem convertir unes fonts d'energia renovable en un model insostenible, per especulatiu.

M.A. - És possible l'ecologisme sense ideologia, despolititzat?
Q.G. - Tot el que fem acaba sent política. Per a mi, l'ecologisme és la política de portar a la pràctica la salvaguarda del medi ambient. Al final, el canvi ambiental global és fruit d'un model econòmic de creixement infinit i de consumisme histèric. Sembla que ens faci por la paraula, però, si l'ecologisme no va lligat a la lluita anticapitalista, té poc sentit. El canvi que necessitem per un món molt més sostenible, per mi està al mateix nivell que el d'un món socialment i econòmicament més just. Són peces d'un mateix engranatge.

M.A. - Els efectes de l'emergència climàtica s'acceleren i es parla de col·lapse, d'un avenç irremeiable cap a l'autodestrucció de la humanitat.
Q.G. - És que estem insistint en un model de creixement infinit, i al planeta no hi ha res infinit. Acabarà col·lapsant, ho tinc clar, per l'escalfament global que impossibilitarà conreus, per manca de recursos energètics, per escassetat de materials... Ara, estem en un moment que a un costat de la balança hi ha la necessitat de descarbonitzar el planeta i, a l'altre, que no hi ha prou recursos materials per fer la transició energètica tal com es planteja. Hem de decidir si treballem perquè el col·lapse sigui el menys greu possible per al conjunt de la societat o si continuem amb la sisena marxa posada.
La pandèmia m'ha fet adonar que l'ésser humà té una gran capacitat d'aclimatació. Ens imposen un toc de queda i l'assimilem, aixequen el toc de queda i ens readaptem en un no-res. En aquest sentit, el col·lapse pot ser una oportunitat per a un nou model. En moments de caos és quan la societat s'organitza. Dins de tota la negror, tinc certa esperança que ens adonarem que el model que seguíem no era bo.

M.A. - Ara estem agafant el mateix nombre d'avions que abans de la Covid...
Q.G. - Sí, però fins a quin punt hem de responsabilitzar la societat de tota la situació? L'ecologisme, sense lluita de classes, és jardineria. Qui són els que agafen més vols? La classe baixa, no. És la classe alta la que els utilitza de forma recurrent, la que va a la Cimera pel Clima amb jet privat. Hi ha uns responsables clars: la classe alta, les grans indústries, les grans potències que mouen el dineral. Que la resta tenim un paper important i hi ha d'haver un canvi de mentalitat? Sí, però on hem d'actuar ja és en els sectors que produeixen més emissions i desastres ecològics.