Jacint Cabau Rubies Doctor en Medicina, cardiòleg i fill predilecte de Puiggròs

Tot i les noves tecnologies, hem de seguir mirant els pacients als ulls

Puiggròs, 1950. Quan Jacint Cabau tenia 6 anys, la seva família va allotjar-se a la catedral de Lleida. El seu pare, un pagès de ca l'Esquerré de Puiggròs, havia estat cridat per fer-hi de sagristà. Poc després, Jacint va ingressar una època al seminari i més tard va llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Barcelona. Amb tres fills i quatre nets, exerceix de cardiòleg a Lleida ciutat, però manté una estreta vinculació amb Puiggròs. Recentment, ha estat nomenat president de l'Associació d'Amics del Castell.

ALBERT GONZÁLEZ - Per què cardiòleg?
JACINT CABAU -
El meu pare va tenir una mort sobtada amb 57 anys. En aquells temps va ser difícil diagnosticar-ho, però devia morir d'un infart. I això em va despertar la sensibilitat per la cardiologia. 
 
A.G. - Un camp, igual que la neurologia, força complex i desconegut...
J.C. -
No, en absolut.

A.G. - Doncs com explica que actualment un de cada quatre persones mori d'una malaltia del cor a Catalunya?
J.C. -
Per l'envelliment més elevat que tenen avui en dia les persones.

A.G. - No acabo d'entendre la relació.
J.C. -
Estem allargant la vida amb la cirurgia, els medicaments i les noves tecnologies, però creix el nombre de pacients de més edat. Augmenten les persones potencialment afectades per problemes cardiovasculars.

A.G. - Els hàbits també en són causa?
J.C. -
Sí. Hem de treballar la prevenció i reduir o controlar els hàbits que empitjoren el sistema arterial o l'envelleixen.

A.G. - Quins són?
J.C. -
Factors de risc n'hi ha molts. Alguns no són modificables, com l'edat. Però d'altres sí, com el sedentarisme, l'alcoholisme, el tabaquisme...

A.G. - I l'estrès.
J.C. -
Exacte. I no sols parlem d'estrès laboral. Avui en dia també en tenim per l'habitatge, per la situació econòmica… El malalt d'ara és més complex, amb més d'un factor de risc. 

A.G. - Les malalties cardiovasculars són una cosa d'homes?
J.C. -
No hi estic d'acord. Les dones, sobretot les de més edat, tenen un risc elevat. Però la seva sensibilitat és diferent.

A.G. - Què vol dir?
J.C. -
Doncs que poden ser més sofertes. Si té un dolor al pit a les tres de la matinada, ella voldrà esperar fins a l'endemà abans d'anar a l'hospital. I pot arribar tard. 

A.G. - L'oli d'oliva està científicament demostrat que és bo per al cor?
J.C. -
No hi ha dubte. Els seus àcids grassos són beneficiosos i estables. La contrapartida la tenim amb els pacients obesos. En aquests casos, aconsellen reduir-ne el consum, no perquè sigui dolent, sinó perquè és molt calòric. 

A.G. - I la copeta al dia?
J.C. -
Hi ha el mite que el licor de graduació, com que és vasodilatador, va bé per al cor. I això no és cert.

A.G. - Però el vi sí que és saludable, no?
J.C. -
El consum moderat no és nociu. 

A.G. - Defineixi moderat.
J.C. -
Dos gots de 100 ml al dia, un per dinar i un per sopar, i res més.

A.G. - Resulta complicat en una societat en què el consum d'alcohol és un fet social.
J.C. -
Per això, l'estat espanyol és el segon que en consumeix més del món. Sempre ho acabem celebrant tot amb un àpat i un brindis.

A.G. - Amb 74 anys vostè continua practicant la medicina. Com es manté motivat?
J.C. -
La meva vocació ha estat sempre moguda per l'interès per les persones. 

A.G. - Què té d'interessant?
J.C. -
Em motiva poder atendre i gestionar les emocions dels pacients, que arriben sovint molt preocupats i angoixats. Si els metges no sabem atendre això, estem ben arreglats.

A.G. - Què insinua?
J.C. -
Doncs que, darrerament, la tecnologia passa sovint per davant de l'atenció a les persones. La medicina era abans molt més humanista. Ara, més tecnològica. No estic renyit amb això, però hem de trobar un equilibri. A part de mirar les pantalles, hem de saber mirar el pacient als ulls. 

A.G. - Ha estat recentment nomenat president de l'associació Amics del Castell de Puiggròs. Per a què serveix l'entitat?
J.C. -
Amb els regidors de l'ajuntament busquem els recursos que ens permetin recuperar-lo i difondre la seva importància, que durant molts anys no ha rebut l'atenció que es mereix.