ALBERT GONZÁLEZ - Per què cardiòleg?
JACINT CABAU - El meu pare va tenir una mort sobtada amb 57 anys. En aquells temps va ser difícil diagnosticar-ho, però devia morir d'un infart. I això em va despertar la sensibilitat per la cardiologia.
A.G. - Un camp, igual que la neurologia, força complex i desconegut...
J.C. - No, en absolut.
A.G. - Doncs com explica que actualment un de cada quatre persones mori d'una malaltia del cor a Catalunya?
J.C. - Per l'envelliment més elevat que tenen avui en dia les persones.
A.G. - No acabo d'entendre la relació.
J.C. - Estem allargant la vida amb la cirurgia, els medicaments i les noves tecnologies, però creix el nombre de pacients de més edat. Augmenten les persones potencialment afectades per problemes cardiovasculars.
A.G. - Els hàbits també en són causa?
J.C. - Sí. Hem de treballar la prevenció i reduir o controlar els hàbits que empitjoren el sistema arterial o l'envelleixen.
A.G. - Quins són?
J.C. - Factors de risc n'hi ha molts. Alguns no són modificables, com l'edat. Però d'altres sí, com el sedentarisme, l'alcoholisme, el tabaquisme...
A.G. - I l'estrès.
J.C. - Exacte. I no sols parlem d'estrès laboral. Avui en dia també en tenim per l'habitatge, per la situació econòmica… El malalt d'ara és més complex, amb més d'un factor de risc.
A.G. - Les malalties cardiovasculars són una cosa d'homes?
J.C. - No hi estic d'acord. Les dones, sobretot les de més edat, tenen un risc elevat. Però la seva sensibilitat és diferent.
A.G. - Què vol dir?
J.C. - Doncs que poden ser més sofertes. Si té un dolor al pit a les tres de la matinada, ella voldrà esperar fins a l'endemà abans d'anar a l'hospital. I pot arribar tard.
A.G. - L'oli d'oliva està científicament demostrat que és bo per al cor?
J.C. - No hi ha dubte. Els seus àcids grassos són beneficiosos i estables. La contrapartida la tenim amb els pacients obesos. En aquests casos, aconsellen reduir-ne el consum, no perquè sigui dolent, sinó perquè és molt calòric.
A.G. - I la copeta al dia?
J.C. - Hi ha el mite que el licor de graduació, com que és vasodilatador, va bé per al cor. I això no és cert.
A.G. - Però el vi sí que és saludable, no?
J.C. - El consum moderat no és nociu.
A.G. - Defineixi moderat.
J.C. - Dos gots de 100 ml al dia, un per dinar i un per sopar, i res més.
A.G. - Resulta complicat en una societat en què el consum d'alcohol és un fet social.
J.C. - Per això, l'estat espanyol és el segon que en consumeix més del món. Sempre ho acabem celebrant tot amb un àpat i un brindis.
A.G. - Amb 74 anys vostè continua practicant la medicina. Com es manté motivat?
J.C. - La meva vocació ha estat sempre moguda per l'interès per les persones.
A.G. - Què té d'interessant?
J.C. - Em motiva poder atendre i gestionar les emocions dels pacients, que arriben sovint molt preocupats i angoixats. Si els metges no sabem atendre això, estem ben arreglats.
A.G. - Què insinua?
J.C. - Doncs que, darrerament, la tecnologia passa sovint per davant de l'atenció a les persones. La medicina era abans molt més humanista. Ara, més tecnològica. No estic renyit amb això, però hem de trobar un equilibri. A part de mirar les pantalles, hem de saber mirar el pacient als ulls.
A.G. - Ha estat recentment nomenat president de l'associació Amics del Castell de Puiggròs. Per a què serveix l'entitat?
J.C. - Amb els regidors de l'ajuntament busquem els recursos que ens permetin recuperar-lo i difondre la seva importància, que durant molts anys no ha rebut l'atenció que es mereix.