Yolanda Florensa Cabré Llevadora i coordinadora de l’ASSIR Lleida

La menopausa, com altres processos de la dona, s’està tornant a medicalitzar

Alcanó, 1976. Besneta d'una matrona a Alcanó. Acabats els estudis, va exercir a l'ABS de la Granadella i altres abans d'establir-se com a llevadora del CAP de la Bordeta, on va estar fins al 2020. Des del 2021 coordina l'Àrea de Salut Sexual i Reproductiva a la demarcació de Lleida i fa de llevadora a la Granadella.

Xavier Franch - La medicina primària al món rural té manca de metges. Falten llevadores també? 
Yolanda Florensa -
Després d'Infermeria, les places de llevadora a l'examen d'infermer intern resident (EIR, per les sigles en castellà) són les primeres que s'acaben. És una especialitat de fa molts anys i la més bonica de totes. Què t'he de dir! A Lleida se'n formen tres cada curs. Si la gent de Lleida, de Barcelona o de Saragossa es queden, ens van molt bé, perquè s'especialitzen i després treballen aquí. Però si la gent que escull plaça ve de fora, quan acaba l'especialitat, lògicament, la majoria se'n van. Anem trampejant. Sempre n'hi ha que marxen i sempre n'hi ha que venen i es queden. 
 
X.F. - Si totes es quedessin...
Y.F. -
Si totes es quedessin cobriríem les places que es jubilen i podríem augmentar la cartera de serveis. 

X.F. - Què s'hi pot fer? 
Y.F. -
A tot arreu fan falta llevadores. La gent pot escollir i se'n van on més els agrada o els ofereixen millors condicions. A la Gerència Territorial d'Atenció Primària tenim un avantatge i és que podem oferir un millor contracte. A canvi, hi ha una distribució geogràfica que hem de cobrir i la gent s'ha de desplaçar. 

X.F. - Hi ha diferències entre les llevadores catalanes i les de fora?
Y.F. -
La formació de Catalunya és la millor de tot Espanya, perquè surten amb tots els coneixements. Et formes en competències d'embaràs, part i postpart, en salut preventiva, en consulta ginecològica, en menopausa... Agafem la dona en totes les seves edats. A Espanya, la llevadora està més concentrada a l'hospital, en l'embaràs i el part.  

X.F. - Quina diferència hi ha entre  l'atenció als pobles i a la ciutat? 
Y.F. -
La cartera de serveis és la mateixa. Pel nivell de població, hi ha menys embarassos. Fem menys visites d'aquestes i més de preventiva, de menopausa, de pessaris. Les agendes s'adapten al que la població necessita. 

X.F. - I quin pes hi té la proximitat?
Y.F. -
Durant molts anys he estat a la Bordeta, i per a mi és com casa meva. Vaig a comprar i em paren mares i em saluden. Tinc aquesta proximitat perquè hi he estat deu anys seguits. He vist el seu primer fill, el seu segon fill, els he fet les citologies i l'anticoncepció, hem fet tot el procés. Llavors, crec que soc una referent per a aquestes dones que m'han tingut durant deu anys. Per això, el que és important, penso jo, que és una mica la línia estratègica que tenim, és que hi hagi el mínim moviment possible, excepte quan hi ha jubilacions, que és inevitable, i que la gent sigui estable. Quan pujo a la Granadella és com anar a casa, perquè hi vaig estar en acabar l'especialitat. A Lleida, l'avantatge que tenim és que l'ASSIR està distribuït. Sempre hi ha una mateixa referent. No té res a veure amb Barcelona.   

X.F. - Com ha canviat la teva feina?
Y.F. -
Hem augmentat la cartera de serveis. Som les mateixes, més o menys, però fem més feina. Hi ha gent més especialitzada: en sòl pelvià; en avortament voluntari, en seguiment de l'embaràs, part, i postpart, en lactància, en salut a l'escola per als menors, en salut hormonal i regla... La regla és un termòmetre de la salut. També s'ha fet un grup d'homes que seran pares o la Tarda Jove, que s'ofereix als pobles més grans.

X.F. - Quin àmbit s'hauria de reforçar o incorporar a aquesta cartera?
Y.F. -
Reforçar les explicacions de la menopausa. Perquè, com altres processos de la dona, crec que s'està intentant medicalitzar una altra vegada. 

X.F. - El feminisme ha fet les dones més conscients i exigents sobre la seva salut sexual i reproductiva?
Y.F. -
Sí, estan més formades i són menys conformistes. S'ha avançat en la salut femenina, però, en canvi, les proves de la vacuna de la Covid es van fer sense tenir en compte la dona. A nivell científic, encara queda molt camí, com també a nivell social.

X.F. - En seria un cas la ginecologia i la idea que cal una citologia anual?  
Y.F. -
És una altra estratègia social per controlar la dona. No és agradable i no té cap sentit. S'ha difós com si servís per a la prevenció, però no  té evidència científica. No fas una revisió cada any de la gola o del colon. Es pot fer quan toca, amb llevadores, si hi ha símptomes... Per què es fa? Perque som dones.