Xavier Franch - Vas començar pescant amb amics i coneguts. Quan et vas començar a especialitzar en exemplars de gran calibre?
Marc Pujol - De petit, pescava de tot. Però el que molava era lluitar un silur. És el que et dona adrenalina. Fins que un dia, quan tenia 19 o 20 anys, vaig agafar el més gran fins llavors a Espanya. Pesava 121 kg i feia 2,62 m. Va ser a la Granja d'Escarp. 

X.F. - I com saltes a la carpa?
M.P. - Un amic va vindre amb uns coneguts que anaven a la carpa, però no n'estaven agafant. Els vaig dir que, venint d'on venia, les carpes serien més fàcils. A l'hivern em vaig comprar un equip de carpa i a la primera sessió en vaig treure 15. A la segona, una de 22 kg, una de 20,5 kg, una de 18 i poc... Els col·legues flipaven. 

X.F. - Has pescat aquí, però també has anat per tot el món, no?
M.P. - He estat a França, a Croàcia, a Holanda, a Hongria... El 2027 estic invitat a un llac nou a Romania. L'han creat per atreure pescadors especialitzats. Com un ressort superluxós! Han comprat els peixos a Hongria, que és on hi ha la millor genètica del món. Obriran el 2028, però ens han convidat a alguns influenciadors a provar-ho abans. Jo soc l'únic d'Espanya. 

X.F. - Ets el pescador de carpes de referència a nivell de l'estat espanyol i a qui segueix més gent?
M.P. - Els que tenim més influència som quatre... I, pel perfil, les marques que porto i les experiències en altres llacs exclusius, m'han triat a mi... 

X.F. - Quin cost pot tindre una experiències exclusiva d'aquestes? 
M.P. - He arribat a pagar 2.500 € per estar una setmana pescant a Hongria. 

X.F. - Amb el temps que portes i l'experiència acumulada, hi ha algun peix que encara no tinguis? 
M.P. - Un marlin, al mar, m'agradaria agafar-lo. Són els peixos espasa. Són enormes. Vaig anar dos dies a les Canàries però no vam tindre sort.  

X.F. - Com creus que està la pesca esportiva a casa nostra? 
M.P. - Estem molt endarrerits a nivell de cultura de la pesca. Aquí els peixos s'han de matar, tot es considera invasor, i a altres llocs on vaig, no. Penso que s'hauria de fomentar la pesca, que és un esport bonic, que pot agradar als nens. Que vagin a pescar en lloc de la discoteca... A Catalunya, a més, hi ha algunes restriccions que són estúpides, que fan que no tinguis tant turisme de pesca... El tram EB-01, de Flix a la Granja d'Escarp, és l'únic on es pot pescar les 24 hores del dia. Per què? Perquè així es maten silurs. No per fomentar la pesca ni el turisme.

X.F. - No t'agrada la idea de pescar i haver de matar els peixos, no?
M.P. - De fet, jo a Catalunya, pràcticament ni pesco. Per què? Perquè les lleis són horribles. Abans anava cap a la Granja d'Escarp. Ara vaig a Mequinensa. Jo vaig a pescar per estar tranquil, recullo la brossa i netejo la dels altres... Però aquí sempre et venen a buscar les pessigolles. 

X.F. - Representaves RidgeMonkey i Vass Waders. I et vas decidir a crear una marca d'hams. Com va ser? 
M.P. - Jo havia provat molts productes i treballat amb altres marques, però no ens vam entendre. Volia anar a pescar amb el millor material. I la veritat, és que ha sigut un èxit. 

X.F. - Vas començar fent els enviaments tu mateix des de casa.
M.P. - Sí, i va ser una bogeria. No hi cabíem. A més, com que tenia els contactes de les botigues, em van obrir les portes i s'hi van interessar. Ara pago un magatzem de logística per emmagatzemar el producte, etiquetar-lo i enviar-ho. 

X.F. - Vens a tot el món?
M.P. - N'he enviat a Itàlia, Portugal, a França, però sobretot ens hem centrat a Espanya. De moment no hem atacat altres països. Però el llançament va ser immillorable. La primera comanda es va vendre tota en una setmana. A la segona comanda, les botigues doblaven les compres que havien fet.  

X.F. - I a partir d'ara, què? 
M.P. - Fins ara teníem dues gammes i ara llençarem un nou esquer. Treballem gustos que sabem que funcionaran. Ja ens hem estabilitzat al mercat i volem créixer. Mira, quan ho penso se'm posa la pell de gallina. A llarg termini voldria tindre una fàbrica pròpia i fer el menjar dels esquers aquí.