Xavier Franch - Portem entre un i dos mesos mirant cap a Groenlàndia i Dinamarca. Com es viu aquest nou imperialisme nord-americà des de Copenhaguen?
Marta López - Sí, tothom està una mica sorprès. No sé... és que està una mica boig, aquest Donald Trump. Sembla com un nen petit: ara vull Groenlàndia. No pots comprar un país així...
X.F. - I, justament abans d'aquesta entrevista, s'anuncia una espècie d'acord. No hi haurà intervenció...
M.L. - Sí, ha dit que no faria servir la força... Bé, això va dir ahir... Tothom s'ha quedat més tranquil, però qui sap si avui diu això però demà diu una altra cosa i hi envia tropes? Han arribat a un acord amb Mark Rutte [secretari general de l'OTAN] del qual no sabem gaires coses. Esperem que no s'hagi compromès a facilitar-li Groenlàndia per alguna altra via...
X.F. - Com creus que pot avançar?
M.L. - El problema de tota aquesta discussió és que mai no es parli dels groenlandesos. De què volen. Perquè no és un territori buit. Hi viu gent i és un territori autònom de Dinamarca.
X.F. - Podrien arribar a fer, sols?
M.L. - Al final, són 50.000 persones, és una mica difícil. Les Illes Fèroe són un altre territori del regne de Dinamarca i financerament sí que podrien ser independents. Groenlàndia, no.
X.F. - A l'altra banda, per l'est, Dinamarca té Rússia. I els últims anys també n'ha notat la pressió.
M.L. - Clar, pensa que Dinamarca també està molt més a prop de Rússia i també s'ha ajudat molt Ucraïna en la guerra. Sempre es diu que estem en una guerra híbrida contra Rússia.
X.F. - Així, la visió danesa sobre el món, actualment, és pessimista?
M.L. - Jo crec que en els últims anys sí que hi ha hagut una visió una mica més negativa del món, però suposo que una mica com a tot arreu. Ens pensàvem que anàvem a un món millor, amb menys guerres i més pau. Aquí la Guerra Freda es va viure molt intensament. I ara, sembla que torna una mica aquella sensació, aquells fantasmes.
X.F. - A tot això, tu fas de programadora, i en seguretat... s'ha notat en la feina, tot aquest context?
M.L. - Clar, Dinamarca és molt més vulnerable a ciberatacs russos. I, ara, ens trobàvem amb aquesta qüestió de: qui és l'enemic? Els Estats Units sempre havien sigut el gran aliat de Dinamarca. I, de cop, ara... Ui!
X.F. - Com es passa de la Química teòrica a desenvolupar software?
M.L. - La recerca i l'ensenyament m'agradaven molt. Jo havia estat treballant en el desenvolupament de mètodes, que no és un àmbit que es pugui fer a tot arreu. Però la realitat era una altra... Cadascú s'ha de finançar els seus projectes. Veia que els professors havien de passar el dia fent paperassa i sol·licituds per aconseguir diners per pagar la recerca... A més, hauria d'haver fet una beca postdoctoral i ja estava una mica farta de moure'm, després d'estar a Tolosa i ja a Copenhaguen.
X.F. - I a nivell de llenguatge, va ser fàcil l'adaptació a programar?
M.L. - En Química quàntica fas equacions i càlculs molt grans. Sempre ho havia fet amb l'ordinador. Durant el màster havia programat. Ho feia diàriament durant el doctorat i durant la pandèmia sí que vaig fer un curs postdoctoral encaminant-me cap a aquest camp de la programació.
X.F. - Amb la teva parella has visitat la Granadella? Hi ha hagut algun xoc cultural?
M.L. - Una de les primeres vegades que va vindre estàvem prenent el vermut a la plaça i era Setmana Santa. De cop, la plaça va quedar envaïda de romans. No li havíem dit res i va quedar molt sorprès dels armats. Després, crec que també el vam portar a veure el Desclavament. I un altre viatge vam anar a collir ametlles i olives.
X.F. - Després de vuit anys a Dinamarca, el futur es troba més en terres daneses que no pas catalanes?
M.L. - Sí, de moment sí. I més havent comprat ara una casa allí. En el futur més proper no tinc gaire intenció de marxar-ne. Però tampoc és una cosa que descarti completament. Cada cop que vinc a Catalunya dic: "També seria guai viure aquí... Sobretot a l'hivern!
