Miquel Andreu - Com neix la relació amb Manu Chao?
Marta Pérez - Va ser molt curiós. Jo feia un programa de  ràdio a Nou Barris, sobre literatura, i cada setmana el dedicava a un escriptor. Vaig convidar el seu pare, Ramon Chao, perquè havia escrit llibres sobre Onetti i Alejo Carpentier. Amb el Ramon ens vam fer amics i em va explicar que el seu fill era el cantant de Mano Negra. I també ens vam fer molt amics. I ens vam posar a treballar junts. Era quan ell just començava la carrera en solitari, amb els discos Clandestino (1998) i Próxima estación... Esperanza (2001).

M.A. - Devíeu rodar per tot arreu.
M.P. - Per tot el món, sí. Vaig aprendre moltíssim. Quan ell va començar a fer gira del segon disc, però, vam deixar de treballar junts. Vam fer bé, perquè era tot molt intens i jo tenia la sensació que havia de conèixer altres mons.

M.A. - I a què et vas dedicar?
M.P. - Vaig treballar bastant amb l'Ajuntament de Barcelona en l'àmbit de la cultura. Vaig ser cap de comunicació del Tricentenari, vaig portar premsa de l'Any Gaudí (pels 150 anys del seu naixement), vaig portar projectes de l'Any del Llibre i la Lectura, vam muntar la fira literària infantil, Món Llibre, que encara existeix, vaig treballar a Minoria Absoluta... Fins que, fa uns deu anys, el Manu em va dir de tornar a treballar junts.

M.A. - Quan dius "treballar junts", et refereixes a buscar-li concerts?
M.P. - Ell té la sort que no li cal buscar concerts, decideix on vol anar i què fer. Mirem les propostes que rebem i creem una gira que tingui sentit. No ens interessen els grans aforaments ni guanyar molts diners, sinó fer coses amb sentit. La meva feina és ser la seva mà dreta. Relació amb els promotors, amb la discogràfica, supervisió de l'equip que treballa des de París, etc. 

M.A. - No pensava que estigués tan actiu, encara.
M.P. - Té un públic molt fidel, que l'escolta molt. Ara hem entrat al grup 1 Billion de Spotify amb la cançó Me gustas tú. Això són mil milions d'escoltes. 

M.A. - Com vas fer cap a Cervià?
M.P. - Vaig conèixer les Garrigues pel Joan Garriga, el músic. Em va dir que anés a l'Slàvia, que m'encantaria. Jo ja donava voltes a comprar una segona residència, i aquesta zona em va semblar tan bonica i la gent tan maca. Vaig vindre diverses vegades i al final vaig comprar la casa, inicialment sense la intenció de viure-hi sempre. Però abans de la pandèmia vaig veure que ens calia un entorn més tranquil, i vaig venir amb els meus dos fills. He voltat molt a la meva vida, però ara tinc la sensació que aquest és el lloc. Em costaria molt marxar de Cervià. 

M.A. - Dius que viure-hi és un luxe.
M.P. - Som 600 habitants molt ben avinguts (o a mi m'ho sembla), que fan moltes activitats junts. Hi ha un munt d'associacions, un bibliotecari formidable, una farmacèutica que val un imperi, un Casal que són fantàstics, dues perruqueres, un súper, un forn, el bar, l'equip de futbol sala, la ràdio i la revista El Cérvol... S'hi viu bé, s'hi menja bé, tenim la cooperativa, sempre regalo oli, perquè representa la gent del meu poble, la majoria estan involucrats en aquest tresor. Tenim cine, una companyia de teatre, el camí d'escultures de la Marta Pruna... Tot plegat és d'una riquesa fora de sèrie. Vaig a totes les activitats que puc. Tenir escola i llar d'infants també hi fa. Quin millor món per a un nen que un lloc com aquest?

M.A. - I has acabat introduint Manu Chao al poble.
M.P. - La gent se l'estima i ell s'hi sent molt còmode. Quan ve, sempre va amunt i avall, toca la guitarra, juga al futbolí... No és gens pretensiós, li encanten les coses senzilles. Crec que els dos concerts que va fer aquí el 2022 van ser un abans i un després.

M.A. - Parlaves de les coses bones, però alguna pega deu tenir el poble.
M.P. - Potser les tardes d'hivern. Els matins em són molt profitosos per treballar, no tinc res que m'entretingui, però a les tardes a vegades pesa aquella solitud, aquella foscor, el fred... Però m'hi estic acostumant!

M.A. - He llegit que ets escriptora. 
M.P. - M'agrada molt escriure i vaig guanyar algun premi literari, però m'he dedicat més a treballar amb artistes que no a fer la meva pròpia obra. Potser és covardia o potser és que em trobo millor sent una facilitadora.

M.A. - I aquest entorn t'inspira? 
M.P. - Per escriure per mi mateixa, sí.
Aquí, per cert, tenim l'Enric, que és poeta, la Maite que també és escriptora, la Jess, la Clara, l'Arnald, la Sònia, l'Arnau... que són músics extraordinaris. No sé, trobo que Cervià és un lloc que et deixa ser, que et deixa fer.