Xavier Franch - Tens una editorial especialitzada en literatura fantàstica. Què et va portar a aquest món?
Alícia Gili - Que soc una friqui absoluta des que era petita. Amb el meu pare vèiem el primer Star Trek que van fer a la tele, en blanc i negre... Sempre m'ha agradat, he passat per la majoria de clàssics de la ciència-ficció, de la fantasia... Totes aquestes han sigut criatures presents durant la meva adolescència i he crescut amb això. També m'ha passat amb el cinema.

X.F. - La passió per aquest gènere va venir amb la tele i el cinema o a partir de la literatura?
A.G. - D'alguna manera, m'ho va desvetllar el meu pare. Igual que vam veure Star Trek em portava al Mercat de Sant Antoni a comprar llibres. En buscàvem de Jules Verne, de Sandokan... D'aquí va néixer el cuquet. Una lectura que se'm va quedar gravada va ser El Hòbbit de J.R.R. Tolkien. 

X.F. - El fantàstic descriu mons diferents del nostre, però a la vegada parla de nosaltres mateixos... 
A.G. - Al final, parlen del nostre dia a dia. Són un mirall. La majoria d'autors i autores que a mi m'han tocat més treballen en l'antropologia o la sociologia. Per exemple, Ursula K. Leguin. També és un exemple que allò que no pots dir en segons quin moment polític es pot dir amb altres paraules amb la ciència-ficció o la fantasia.  

X.F. - Ha guanyat presència aquest segment literari els últims anys?
A.G. - Sí, en general té més presència. En català, encara segueix sent molt minoritària, i per això intentem obrir, no dic un porta, però sí una finestreta. Si el gènere fantàstic ja és difícil trobar-lo en català, que es publiqui gent de casa encara és més difícil. 

X.F. - Joan Perucho, que va viure a la Granadella, va escriure Les històries naturals. Ens falta conèixer l'obra d'aquest i altres autors?
A.G. - Perucho i els dips! Una de les bases de la nostra editorial és aquesta, recuperar els nostres signes identitaris. Tant a nivell d'autors de referència amb Perucho, Calders o Rodoreda, que també en va publicar,  com a la tradició oral i la mitologia catalana. A les Garrigues es parla de la Ginebrera... És una dona arbustiva. Si ets un mal home, si maltractes els nens, la natura, els animals o les dones, t'abraça amb les seves punxes i et castiga. Les dones d'aigua o els minairons la gent els coneixen, però si parles del tamarro o la simanya et pregunten: "què és?". En canvi, sabem què és un hòbbit o un elf... Nosaltres ho recuperem i ho reinterpretem. 

X.F. - Les Garrigues és una comarca fantàstica?
A.G. - Sí, sí, hi ha moltes històries, sovint oblidades. Joan Bellmunt les va recollir de tots els pobles en tres volums publicats per Pagès Editors. Si no es fa aquesta feina, desapareixen. 

X.F. - La societat ha perdut l'interès per aquestes històries màgiques?
A.G. - Jo penso que hi ha molta quantitat de coses, estem sobresaturats. I, per altra banda, ens arriben moltes històries fantàstiques de fora. La majoria de gent ha sentit a parlar de Joc de trons, del Senyor dels Anells o de Harry Potter. O Star Trek o Star Wars. Fins i tot a qui no li agrada el gènere. De vegades dic al públic lector que pregunti a les llibreries. Perquè potser allò que volen llegir ho trobaran en català. 

X.F. - Ets historiadora de formació i especialitzada en l'Àfrica. La literatura africana també ha guanyat protagonisme. La segueixes?  
A.G. - Sí que és veritat que cada vegada se'n publica més, però és un mercat minoritari. Que aquestes veus de fora arribin aquí i ens parlin amb altres llengües i amb d'altres punts de vista, diferents dels nostres, és molt interessant. Sovint, ens costa veure el punt de vista de l'altre. Quan el llegim  ens sobta i és un glop d'aire fresc. 

X.F. - Al Bestiari compteu amb l'escriptora Ramona Solé. Has col·laborat amb altres autors o editorials?
A.G. - Fins ara no... Al segon volum, la Ramona escriu sobre una llegenda de Durro, al Pallars, i aprofita per parlar de la violència de gènere. Jo hi he ajuntat el Marraco i la rondalla del mig del món de Juncosa, que em serveix per reflexionar sobre la dependència i la toxicitat en les relacions. Sí que he col·laborat amb associacions d'aquí de Granyena o de Juncosa, en activitats literàries i de promoció de la cultura.