Xavier Franch - Fa tres anys vas tindre una parada cardíaca i una experiència extrasensorial que has recollit a Lo que la muerte me enseñó. Com era la teva vida llavors?
José A. Morales - Acabava d'arribar a la Ràpita, hi portava un mes i mig. Jo em volia jubilar a un poble de mar i em van concedir el trasllat allí. Estava molt content i focalitzat a adaptar-me. Per a mi, era complir un somni. D'altra banda, tenia d'una arrítmia cardíaca que ja m'havia donat algun ensurt. Després d'allò, em vaig operar.

X.F. - Aquella tarda, el desmai i l'aturada t'ho van canviar tot. 
J.M. - En un primer moment, no vaig comprendre què m'havia passat ni com ho podia interpretar. Al llarg dels dies i de les setmanes següents, a força de donar-hi voltes, li vaig trobar una explicació. Havia tingut una experiència propera a la mort (EPM). 

X.F. - Què en va ser el més destacat?
J.M. - Va ser una experiència molt típica, com diuen als llibres. Surts del cos, et veus a tu mateix mort, vas a un túnel i arribes a un lloc amb molta pau i connexió, on veus éssers estimats. Allí, et trobes un ésser de llum i repasses la biografia. Després d'allò, vaig tornar. Per a mi va ser una experiència d'una hora i mitja. Mèdicament, sé que la parada no podia durar més de 40 segons. Però estava a casa i no en un hospital monitorat.

X.F. - Què és el que més et va marcar?
J.M. - El més important de tot va ser la revisió de vida. La meva experiència va ser tota planera fins a arribar allí. Tenia un neguit, una angoixa, de pensar que havia fet moltes coses malament. Vaig comprendre les conseqüències que havia tingut en les altres persones la meva actitud. Això em va canviar, sobretot, la perspectiva cap a les persones. Considero que avui en dia estic menys lligat a les coses materials i cuido més als amics i les persones del meu voltant. 

X.F. - Parles de quatre poders apresos d'aquesta situació. Quins són?
J.M. - Són quatre capacitats que té la persona: la de connectar-se amb el món, amb l'univers i la divinitat; el poder d'estimar; el poder de perdonar la resta com a tu mateix; i el de tindre un propòsit a la vida. 

X.F. - Això suposa una espiritualitat i una forma d'actuar en el dia a dia. Abans, tenies aquest pensament?
J.M. - No, no... Com la majoria de persones, jo era un cristià cultural. Els meus valors venen d'una ètica cristiana, però no em considero catòlic. A banda, em considero una persona servicial, que si podia ajudar, ajudava, però sense cap pretensió espiritual més enllà de tot això. L'experiència propera a la mort em va fer més conscient de l'espiritualitat, no de la religiositat. Ara dedico temps a meditar, a cuidar-me i a ajudar als altres. 

X.F. - Quina relació tenies, abans de tot això, amb la mort? Ha canviat?
J.M. - Diria que un 70% de la població té una por normal a la mort, i un 30% hi té una por exagerada. Jo estaria en aquest 70%. Després de l'EPM, jo no vull morir, jo no busco la mort, però la veig amb una esperança i una tranquil·litat que abans no tenia. Per a mi, serà tornar al que ja he experimentat.

X.F. - Ara comparteixes el discurs amb gent que ho passa malament per la pèrdua de persones properes.
J.M. - De les primeres coses que em vaig adonar va ser del poder sanador que té estar en contacte amb algú que ha tingut una experiència propera a la mort. Hi ha persones que han perdut un ésser estimat, una parella, un amic, inclús una mascota. L'esperança que al morir les trobaràs allí, en plenitud, dona una esperança a la qual et pots agafar per continuar vivint i per resoldre el dol. Em dedico a intentar ajudar-les de forma altruista. 

X.F. - Vas estar sis mesos a explicar-ho a la família, mentre intentaves saber què havia passat. Com hi ha respost la gent a qui ho has dit?
J.M. - Vaig viure, com l'anomeno, la nit fosca de l'ànima, un període de desconcert i molts dubtes. Després, ningú m'ha mostrat cap rebuig ni burla. Això no vol dir que tothom m'escolti i li doni autenticitat. Es pot ser crític i discrepar, però ningú ho ha ridiculitzat. Que cadascú cregui el que vulgui. Jo sí que he vist que el testimoni pot beneficiar a algunes persones. 

X.F. - Presentaràs el llibre aquí?
J.M. - El 17 de maig a Vinaixa. I també el vull presentar a altres pobles.