Xavier Franch - T'han trucat per un servei. Què anem a recollir i on?
Gerard Oró - Un tractor amb pèrdua de combustible en una finca prop de la carretera d'Almatret.
X.F. - Quan agafes la grua, saps sempre què et trobaràs?
G. O. - No, però en tens una petita idea. Tot i que a vegades és del tot diferent. Llavors, l'intentes carregar i ho portem cap aquí, a Maials.
X.F. - Quants serveis fas al dia?
G. O. - De mitjana, uns quatre o cinc. Aquí no hi ha un gran volum de feina, però és constant. Cada grua deu fer uns 300 km cada dia. Al cap de l'any potser són uns 70.000 km. No em preguntis quants quilòmetres porto, perquè no ho sé. Suposo que dec estar prop d'un milió des que vaig començar.
X.F. - Les carreteres, les coneixes totes, o has de posar GPS?
G.O. - Anem a buscar cotxes a un radi d'uns 60-70 km de Maials. Amb les carreteres, cap problema, però de vegades amb els carrers sí que he de buscar on són.
X.F. - La grua ha d'estar disponible cada dia. Pots fer horaris més o menys regulars?
G.O. - Estem a punt les 24 hores del dia, entre el meu pare i jo. Ell té edat per jubilar-se, però es morirà a la grua. Com ens organitzem? Quan ell vol marxar, marxa. I quan jo vull marxar, marxo. Ens avisem i ja està.
X.F. - Quins són els punts negres on més vehicles reculls?
G.O. - La C-12. És una carretera molt, molt perillosa. I no hi ha més desgràcies perquè mira... Ja hem tingut molts ensurts. La gent corre molt, sense cura.
X.F. - A més, cobriu esdeveniments com el Rally RACC Costa Daurada?
G.O. - Ja fa uns 50 anys que estem al sector de les grues i diria que potser ha passat 30 anys per aquí. És diferent d'un dia normal. Si hi ha algun accident surts. Un cop vaig carregar el pilot Dani Sordo. Però si no, estàs 14 hores allí esperant... També anem al festival dels Monegres. Allí entren persones i en surten animals! En un dia pots fer casi 30 serveis, de gent que perd les claus o que es fan els despistats perquè volen saltar-se controls.
X.F. - Com és la gent a qui atens?
G.O. - Abans, quan arribava la grua arribava el salvador. Ara depèn de quina persona trobes, tot són mal rotllos, crits i bronques. El cap de setmana vaig tindre un petit problema, em van intentar agredir. Volien que els portés fins a Amposta i no ho puc fer.
X.F. - Aquesta violència contra els gruistes és nova?
G.O. - No, ja hi estem acostumats... La gent insisteix: "Et pago, et pago, et pago". Només miren per a ells, no per als altres i les nostres feines.
X.F. - El sector havíeu sigut crítics amb les condicions de les asseguradores. El conflicte continua obert?
G.O. - La cosa està fotuda. Han pujat un percentatge mínim el que ens paguen. A més a més, cada cop hi ha més grues pirates, que operen a les nostres zones i baixen els preus.
X.F. - Es pot viure bé, sent gruista? Com veus el futur?
G.O. - Si paguessin el que toca i no hi hagués aquesta competència deslleial, sí. Però si les asseguradores no arreglen els preus, les companyies es buscaran altres feines, fent serveis per altres empreses, per exemple.
X.F. - Què hi podeu fer vosaltres?
G.O. - Formar-nos i anar a les fires del sector. Ara ens hem ajuntat totes les empreses de la província de Lleida en un grup de WhatsApp. Intentem no xafar-nos les zones de referència i col·laborar. Som unes 20 companyies i potser més de 100 grues i camions.
X.F. - Com a conductor, t'ha hagut de vindre a buscar mai una grua?
G.O. - Sí, un cop em vaig quedar a Jorba [l'Anoia] amb la grua, i va haver de venir una de més gran.
X.F. - El cotxe no el deus agafar gaire. Jo sempre et veig amb la grua.
G.O. - No, si faig 10.000 km a l'any amb el cotxe, encara gràcies. No m'agrada el canvi de marxes. Per fer quilòmetres m'agrada anar amb un canvi automàtic.
X.F. - El tractor ja està al taller i no tens cap més servei. Què toca ara?
G.O. - Ara, a esperar... Mentrestant, vaig a rentar la grua.
