Albert González - Segons diu el web del Govern, el panell de tast fa una tasca imprescindible per al sector de l'oli. Quina és aquesta tasca?
Xavier Vicens - L'oli és l'únic producte alimentari que ha de passar per un panell de tast per classificar-se per a la venda i etiquetar-lo com a verge extra. És una garantia. A banda d'això, fem una feina de suport al sector, sobretot en l'etapa de producció als molins i també molta promoció i divulgació de la cultura de l'oli.
 
A.G. - Amb els gairebé trenta anys d'història d'aquest panell, ha canviat la forma de valorar un oli?
X.V. - En un tast de tipus organolèptic és imprescindible la figura del tastador, de la voluntat humana, i això és inamovible. No ha variat, ni variarà. El que va canviant és el tractament estadístic que se'n fa per millorar d'optimitzar els resultats.

A.G. - En quina mesura podem defensar que el veredicte del panell és objectiu?
X.V. - Totes les eines estadístiques miren d'objectivitzar al màxim possible els resultats que donem. Per això,  els tastos els fem amb deu professionals, en fem la mediana per descartar els valors extrems i guanyar fiabilitat.

A.G. - Els tastadors poden també equivocar-se?
X.V. - Un tastador pot tenir un dia dolent i això ho corregim al màxim. Els nostres tastadors duen un intens entrenament, compleixen uns requisits i fan sessions setmanals de formació. I si algun veiem que es desvia en els seus índexs, el procediment estableix un sistema de reentrenament.

A.G. - No hi ha matisos subjectius en un veredicte del panell?
X.V. - La valoració del panell es limita als seus elements. Està regularitzat per la Unió Europea. No podem inventar-nos adjectius com fan al vi.

A.G. - Quines són les varietats d'oliva més preuades per fer-ne oli?
X.V. - Cada varietat té les seves característiques. N'hi ha de potents, més afruitades, amargues o picants,  que moltes vegades són les més valorades als premis, com la picual, l'hojiblanca, la coratina, les varietats italianes o gregues. Però, moltes vegades, aquestes varietats tan fortes, tan potents, que són boníssimes, no són tant del gust del consumidor. I així tenim l'arbequina, que és molt equilibrada i  suau, més ajustada al nostre gust.

A.G. - Un productor petit pot treballar molt millor la qualitat de l'oli que un gran productor?
X.V. - Cadascú té el seu camí. És cert que un productor petit ho té més fàcil per fer un bon oli, amb més peculiaritats i matisos. Però els grans productors, com les cooperatives, s'estan espavilant molt i fent olis fantàstics.

A.G. - Temo que la societat no valori encara prou l'oli d'oliva verge extra.
X.V. - Lamentablement, és així. És una assignatura pendent. El sector, les DOP i nosaltres mateixos fem moltes campanyes d'educació i de sensibilització, ens adrecem a universitats, a centres educatius, escoles d'hostaleria, xefs, someliers... donem moltíssima formació a la societat.

A.G. - I?
X.V. - Pel que sigui, encara no arriba on ha d'arribar. La societat rural està més sensibilitzada, segurament perquè li toca de prop, però a la zona urbana, l'oli verge extra té més difícil l'accés. Hi ha molt marge de millora.

A.G. - Quina és la via? Abaixar preus?
X.V. - No, els preus no s'han d'abaixar. Han de garantir que el pagès s'hi pugui guanyar la vida. El que hem de fer és educar la gent. Molts es gasten vint euros en una ampolla de vi que dura un àpat i no volen pagar-ne deu per una d'oli que li pot durar quinze dies. Això sap greu.

A.G. - Falta cultura d'oli.
X.V. - Hem d'insistir a les escoles, a les universitats, a l'hostaleria... Volem que la gent prioritzi en gastar-se els diners en l'oli. Que no el vegi com una despesa extraordinària, sinó essencial per a la dieta. Una família de quatre persones es gasta fins a vuitanta euros en oli per a tot un any. Quant paguem per a altres coses? Quan penso en això, de vegades m'encenc.

A.G. - El sector català s'ho creu prou a l'hora de vendre el seu producte?
X.V. - No hem sabut encara donar prou valor afegit al nostre oli, però estem millorant molt. Els italians són, de fet, els reis en això: compren el nostre oli per millorar el seu. 

A.G. - Els productors de les Garrigues encara viuen en una profunda divisió...
X.V. - Les Garrigues té una denominació d'origen molt potent, la més antiga de l'estat espanyol. I, a part, hi ha molts productors garriguencs que no en formen part i que ho fan molt bé. Seria ideal que anessin tots a una.

A.G. - Amb la seva jubilació, tancarà aviat més de 36 anys de dedicació a la funció pública, concretament al món agrari. Amb què ho resumeix?
X.V. - He d'admetre que sempre seré veterinari. Soc fill i net de veterinaris. Vaig començar en aquesta professió a les Garrigues. Ara bé, la meva última etapa professional l'he dedicada al sector de l'oli, i l'he viscuda amb molta passió, perquè certament és un àmbit molt apassionant. 

A.G. - Després de tant de temps, a què es dedicarà ara?
X.V. - Continuaré vivint a Reus, em dedicaré a gaudir de les meves aficions, com la història, l'esport, la muntanya, la guitarra. I, sense dubte, estaré a disposició dels companys del panell de tast i la seva cap, l'Àngels Calvo, per a tot allò que necessitin de mi.