Xavier Franch - D'on i de quina manera sorgeix aquesta vocació d'ajudar des del voluntariat?
Josep Llurba - Quan em van prejubilar, em va agafar l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, perquè li donés un cop de mà. Volia crear un grup de mentors per a joves emprenedors, perquè els acompanyéssim. D'allò ja en fa 18 o 19 anys. Així va començar el projecte del Voluntariat Sènior.
X.F. - I d'aquí, a la coordinadora?
J.Ll. - La nova Llei del voluntariat de 2015 força un canvi. L'Ajuntament de Lleida tenia una borsa de voluntaris que es va integrar a la Coordinadora de Gent Gran, que té més de 40 anys. Llavors passem a tenir dos grans objectius: recolzar les més de 90 llars de jubilats i associacions de gent gran que hi ha a la província i gestionar el voluntariat de gent gran. N'hi ha molta que té ganes de participar, d'ajudar, de col·laborar. Crec que l'èxit que hem aconseguit està lligat al fet que la gent no vol estar a una sola associació i fer sempre el mateix. El millor és la quantitat de programes en què col·laborem.
X.F. - Per exemple?
J.Ll. - Fem de tot. Per exemple, restaurar llibres a la biblioteca. O acompanyaments socials amb l'Ajuntament i altres organismes. Temes d'oci, de llengua amb nouvinguts... I volem que més gent s'hi apunti. Som part de la solució als problemes dels pobles!
X.F. - Com estan les llars comarcals?
J.Ll. - Nosaltres actuem, sobretot, a Lleida ciutat, al Segrià i a les Garrigues. L'associacionisme en general té un gran problema de falta de relleu. Per això hem pensat i provat diferents estratègies per preparar la gent per a aquest relleu generacional.
X.F. - El canvi en el perfil de jubilat, ara més actiu, condiciona el relleu?
J.Ll. - Les condicions amb què arribem a la jubilació són molt diferents d'abans. És un fet. Abans, les llars feien viatges i dinars. Avui, el 80% de l'activitat són classes: anglès, gimnàstica, informàtica... el que vulguis. I cada vegada hi ha més dones! Però s'ha de cuidar més la gent gran de la Catalunya buidada, com la de la comarca.
X.F. - Dins el Consell Consultiu de la Gent Gran del Segrià reclamàveu regidors de la gent gran, no?
J.Ll. - Tenim diferents taules de treball. La primera acció acordada amb els ajuntaments era que les associacions de la gent gran del Segrià estiguessin totes ben registrades i actualitzades. La segona era que aquests creessin la figura del "Gestor de la gent gran". Hi ha d'haver algú que s'encarregui que no hi hagi bretxa digital i que tota la gent gran dels pobles tingui la informació i els serveis. Al Consell de la Gent Gran de Catalunya hem aconseguit crear una taula de treball sobre la gent gran a la Catalunya buidada.
X.F. - Quin és el risc principal?
J.Ll. - Ens preocupem que ens marxen els joves dels pobles, però no ho fem que marxi la gent gran dels mateixos pobles per manca de serveis. I quan mires les estadístiques, n'hi ha molts que se'n van! Ara a Lleida, la Paeria ha implantat els menjadors solidaris. Estan sent un èxit per combatre la solitud no volguda. A Bovera s'havia iniciat i nosaltres hi havíem acompanyat, però no va quallar. Hi ha d'haver més esforços perquè funcioni, allí i a altres poblacions. Igual que amb trobar solucions als pobles sense forn, sense botiga...
X.F. - Us toca també batallar la qüestió de l'edatisme?
J.Ll. - Sí, perquè es produeix ja no cada dia, sinó a cada estoneta. I és a tots els nivells. En les mútues que cada any incrementen la quota com més gran et fas; en sales de festa que no deixen entrar un grup de persones de 70 anys després d'un sopar; o en el fill que en lloc d'ensenyar-te a resoldre un problema informàtic t'ho fa ell amb una actitud com si molestessis. No, ensenya-m'ho! Tot és edatisme.
X.F. - Algun altre neguit?
J.Ll. - Tenim un problema de relació entre la primera i la tercera generació, entre els fills i els seus pares i padrins. El jove ha estudiat molt però té problemes per accedir a l'habitatge i cobra poc. El gran s'ha jubilat i té una pensió més alta. I no s'entén. S'està produint un xoc terrible. S'hi ha de fer alguna cosa aviat. Als pobles, la diferència potser no veu tant perquè les pensions agràries són molt més baixes. Però allí hi ha els problemes de tenir menys serveis... I no hi ha dret i s'ha de corregir!
