Miquel Andreu - Com va ser, això  d'agafar un quiosc de premsa?
Olga Lou - Doncs molt ràpid. Jo mai havia tingut la idea d'agafar un quiosc. Havia acabat d'estudiar un grau superior d'Estètica, vaig estar fent pràctiques a Juneda i quan se m'acabaven em vaig assabentar que es venia el quiosc. El mateix dia hi vaig anar a parlar i me'l vaig quedar. No m'hi vaig pensar gaire. El 31 d'agost acabava al centre d'estètica i el 8 de setembre, en plena festa major de les Borges, obria.

M.A. - És un establiment peculiar: situat a la placeta del Terrall, d'espai molt reduït, mig a l'aire lliure... Com és la vivència?
O.L. - Jo m'hi he trobat molt bé. Sí que, a vegades, quan hi ha molta quantitat de revistes pot ser una mica carregós, però és com fer un Tetris, et vas organitzant. Tampoc estàs del tot al carrer, tens la part tancada, pots tenir la teva estufa... Fred, fred no n'he patit.

M.A. - T'hi devies posar molt aviat.
O.L. - A les 7 en punt era allà. Arribaven els repartidors i el primer que feia era anar a portar els diaris a casa dels subscriptors, i al tornar obria el quiosc.

M.A. - I obries cada dia.
O.L. - Cada dia. De dilluns a diumenge, excepte tres dies a l'any, els únics que no surten els diaris: Sant Esteve, Cap d'Any i Divendres Sant.

M.A. - I vacances, què?
O.L. - Res. El màxim que he fet són 10 dies quan em vaig casar, i vaig haver d'agafar algú que em cobrís, assumir l'assegurança, etc. No sé si surt a compte. L'any passat va ser l'únic que vaig tancar, quatre dies. Als subscriptors, però, els has de continuar portant el diari a casa, tot i que cada vegada hi ha més publicacions que els donen un val i el poden recollir on vulguin, i això està bé.

M.A. - Es manté encara el diumenge com el dia per excel·lència de comprar el diari?
O.L. - Sí. Hi ha gent que només és de diumenge, i alguns de dissabte i diumenge.

M.A. - Només de veure arribar el client ja devies saber quin diari venia a buscar.
O.L. - Exacte. I els agrada. Quan vaig començar un client em va dir, en broma, "si el pròxim dia no recordes quin diari agafo, no vindré més". No em puc queixar dels clients, estic molt contenta, han sigut molt agraïts.

M.A. - En un negoci així acabes coneixent molt els gustos i els interessos de molta gent.
O.L. - Sí, són 22 anys... La gent em deia "més que una quiosquera, ets una psicòloga!". He arribat a tindre clients dues hores allí parlant-me. També coneixes la gent per allò que llegeix, clar. Jo els tocava tots els diaris, l'ABC, La Razón, fins i tot l'Heraldo...  I ja veus una mica la gent cap on tira. També es nota molt quan en un Barça-Madrid guanya el Barça, es venen molts diaris. O quan passa alguna cosa al poble.

M.A. - Quin tipus de revista té més sortida?
O.L. - Les del cor, les de cotxes, les de salut i les d'història.

M.A. - El consum de premsa ha canviat molt en tot aquest temps. Cada vegada tanquen més quioscos arreu. Aquí també ho hauràs notat.
O.L. - Sí, molt. Quan ho vaig agafar era un boom, la gent s'hi gastava molt. Una senyora igual venia i s'agafava totes les revistes del cor. En diaris també s'hi gastava molt, la gent. Amb la crisi del 2008 va començar a baixar. Hi havia gent que em deia "no puc vindre cada dia a buscar el diari perquè amb un diari tinc una barra de pa", i és veritat. Moltes revistes han desaparegut, jo tenia molts carros i molts expositors, i en vaig haver de retirar-ne uns quants. A vegades passava gent de Barcelona a comprar i deien, quasi sorpresos, "guaita, el típic quiosc, és que ja no se'n veuen".

M.A. - Internet i les xarxes socials també han canviat els hàbits.
O.L. - Sí, això ha fet molt mal. La gent jove ja no llegeix en paper. Els clients eren de 50 en amunt.

M.A. - Sempre hi ha febrades per col·leccionables i cromos, no?
O.L. - Veus, la canalla encara aguanta amb això de comprar cromos, sobretot de futbol. De col·leccionables encara n'hi ha però ja no és la bogeria d'abans. Recordo que en portaven tants, i els número 1 eren tan grans, que me'ls havia d'emportar a casa, allí no hi cabien. Això ha disminuït, i hi ha molt poca gent que acabi una col·lecció, val molts diners.

M.A. - Quin futur veus a les publicacions en paper? Ja fa anys que se les ha sentenciat de mort però de moment no han  desaparegut.
O.L. - Hi ha hagut una baixada, és així, però crec que no moriran. No és el mateix que llegir al mòbil.

M.A. - Potser canviarà la periodicitat i no sortiran tan sovint.
O.L. - Potser sí. Hi ha revistes que ja ho han fet. El Jueves era cada setmana i ara és una vegada al mes.