Miquel Andreu - Què representa dirigir un hospital tan gran com l'Arnau de Vilanova?
Carme Civit - D'entrada, aclarir que jo dirigeixo els metges. Per damunt hi ha la directora de centre. Doncs representa molta responsabilitat. És l'hospital més gran de Lleida, dona servei a tota la província i a la Franja. Al principi hi trobes coses que no saps ben bé com gestionar. Jo havia estudiat Medicina i això representava un camp molt diferent, però ara ja és el meu dia a dia.
M.A. - T'ha apartat del contacte directe amb els pacients?
C.C. - Quan hi vaig estar de subdirectora encara ho compaginava: portava pacients a la planta i consultes de la unitat de pleura. Ara que hi estic de directora només faig guàrdies, és inviable fer més.
M.A. - L'hospital és Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Què vol dir el concepte universitari?
C.C. - Que tenim estudiants al nostre càrrec, tant estudiants de Medicina com residents. Estem vinculats a la Universitat de Lleida. L'hospital Santa Maria també és universitari i, de fet, passa a tots els de l'ICS, estan vinculats a una facultat de Medicina.
M.A. - Cap on van ara els interessos dels futurs metges?
C.C. - Noto un gran canvi amb els residents que entren avui dia. Nosaltres prioritzàvem la proximitat, tenir un futur assegurat, poder treballar a l'acabar la residència... Ara no, ara és el temps, temps per gaudir, i si la part econòmica acompanya, doncs millor. N'hi ha que acaben, marxen dos mesos i "després ja tornaré". Val a dir que abans hi havia dèficit de professionals i ara hi ha una gran demanda.
M.A. - I a nivell d'especialitats, quines tenen més requesta?
C.C. - Les més de moda del MIR són dermatologia i cardiologia. Fa anys que ho són, tot i que ara dermatologia tira molt cap a la part estètica.
M.A. - Que l'Arnau tingui un abast territorial tan gran, de tota la província més la Franja, suposa més dificultats de gestió?
C.C. - A Lleida s'ha fet un model molt bo, el treball en xarxa. L'Arnau, com a gran hospital que és, desplaça facultatius allà on fan falta, sobretot a Tremp i la Seu. Els grans reptes de la regió sanitària són la dispersió, l'envelliment i les distàncies, però el treball en xarxa crec que funciona molt bé.
M.A. - I amb Primària?
C.C. - Les gerències de Primària i Hospitalària estan separades, però tenim una molt bona entesa, treballem protocols molt conjunts, tenim interconsultes sense necessitat d'anar a l'hospital... Ha canviat molt la dinàmica, i és que amb Primària hem de treballar junts, no pot ser d'altra manera; els seus pacients també són els nostres. S'intenta apropar la cartera de serveis al pacient i evitar desplaçaments.
M.A. - T'hi veus, a Primària?
C.C. - Quan era estudiant vaig rotar per Primària, amb el doctor Costa del Soleràs, però el que m'agrada és l'hospital, m'agrada el contacte amb les altres especialitats.
M.A. - Trobes a faltar fer recerca?
C.C. - Trobo a faltar veure pacients, però aquest càrrec no és per sempre i, per tant, un dia o altre hi tornaré.
M.A. - Com estan les obres de l'Arnau? Us facilitarà les coses el nou edifici?
C.C. - L'hospital necessitava aquest canvi. L'any passat es va inaugurar l'edifici de consultes externes, i això ha millorat moltíssim el flux del pacient ambulatori, que ja no cal que entri dins de l'hospital, on hi ha els ingressats. Prèviament s'havia fet l'edifici polivalent, en ple Covid, i també hi ha l'edifici de suport. Ara estem amb el quirúrgic, que està tocant a l'hospital i ha complicat una mica el dia a dia, però l'Arnau de Vilanova ho necessitava, passem de 12 quiròfans a 22, que és el que toca per la població que tenim, i en el futur, amb l'envelliment, encara atendrem més pacients.
M.A. - Tinc la sensació que quan algú passa per una experiència a l'hospital, sol quedar molt agraït amb el tracte rebut.
C.C. - Un dia ens ho deia el gerent: atendre amb un somriure és gratis. La meva mare també sempre m'ha recordat que els pacients no venen per gust, estan malalts, per tant, atén-los com tu voldries que t'atenguessin.
