Francesc Vallès Rubinat Director de l'Orfeó Terrall entre 1990 i 2017

Cantar i escoltar els altres al mateix temps és fantàstic

Les Borges Blanques, 1952. Ha estat el director més longeu de l'Orfeó Terrall. 27 anys. Ara ha plegat i passa el relleu a M. Lluïsa Piñero, directora de la coral de Castelldans. Ell passa a l'altra banda, com a cantaire, una afició que conrea des de petit.

Miquel Andreu - On comença la teva vinculació amb la música?
Francesc Vallès -
Al col·legi dels Caputxins de les Borges. Allí començo a l'schola cantorum -per a la litúrgia-, després el pare ens va portar a mon germà i a mi al Seminari, on també canto a l'schola cantorum. Allí, a més, fèiem classes de música cada dia, i t'agafa més afició. Després he tingut la gran sort que m'han convidat a cantar a altres corals, com la Sícoris o el cor de l'Auditori de Lleida. M'agrada cantar on convingui, ara ho faig al petit cor de la Catedral de Lleida, a més de l'Orfeó Terrall. Amb tot, d'estudis musicals reglats no en tinc.

M.A. - En aquests 27 anys de director de la Terrall hi ha hagut alts i baixos, suposo. 
F.V. -
La trajectòria ha sigut molt regular. Sempre hi ha alguna baixa i poques altes, la majoria som gent gran... Sempre he opinat que, a les Garrigues, una de les corals que més bé sonava era la del Soleràs, perquè el director hi tenia la dedicació i l'aplicació per fer que les coses sonessin bé. Doncs jo he intentat mantenir això, l'exigència d'un nivell acceptable, dins les meues possibilitats com a director. Per això sempre m'he negat a dirigir corals de la tercera edat, perquè si un no ha cantat mai és molt difícil que canti bé, que afini, que ho capti de seguida, perquè no hi està acostumat. I ja he batallat prou, en aquest aspecte. 
Cantar, i cantar a quatre veus, té la seua dificultat però també la seua recompensa de gaudir podent escoltar els altres al mateix temps que cantes, i a això un s'hi ha d'anar acostumant. Gaudir d'aquesta harmonia és fantàstic. 

M.A. - Què fa falta per formar part d'un orfeó? Quins requisits cal tenir?
F.V. -
El més important, tot i que no l'únic, és que t'agradi cantar. I si pot ser que siguis afinat. Sembla que no, però dins d'un conjunt això és de vital importància, perquè si no els altres s'han d'esforçar molt més perquè la cosa soni. Saber una mica de solfa també ajuda molt, a l'hora de llegir les partitures, per exemple. A les Borges tenim l'avantatge que fa uns anys es va formar el cor Garrampem, de mares i pares d'alumnes de l'escola de música i alguns estudiants grans.

M.A. - El relleu sempre costa, no?
F.V. -
D'ençà que tenim la nova directora, la 
M. Lluïsa Piñero, s'hi han afegit tres o quatre persones. Dones. Homes sempre costa més, a totes les corals, però no estic disgustat del tot. A la coral de l'orfeó Nova Tàrrega, població més gran, són quatre o cinc, i aquí som vuit.

M.A. - La majoria de concerts es fan en esglésies. És el lloc adequat?
F.V. -
Moltes vegades és un inconvenient, però a la majoria de pobles no hi ha un local que reuneixi unes condicions acústiques idònies. A les Borges tenim una església parroquial sobredimensionada i amb una ressonància de potser nou segons o més. Normalment, cantem a la capella del col·legi Montserrat, perquè l'acústica hi és fantàstica. És que de fer un edifici i trobar una acústica bona o se'n sap molt, com els que van fer l'Auditori de Lleida, o surt per casualitat. El Palau de la Música, per exemple, és molt bonic artísticament, però acústicament és 100 vegades millor l'Auditori de Lleida. Fent silenci absolut s'hi podria parlar de punta a punta sense micro.

M.A. - Com ha evolucionat el públic de l'Orfeó Terrall?
F.V. -
El cor de l'Auditori pot fer tres programes a l'any. Nosaltres tenim el concert principal per Nadal, no hi hem faltat mai, i els que venen ho fan perquè els agrada conservar aquesta tradició. Sempre s'omple. Abans de La Marató i dels concerts de l'Orfeó Català per TV3, sempre el fèiem per Sant Esteve. Ara hem arribat al punt que el fem passat festes. Enguany serà el 7 de gener i serà concert de Reis.  

M.A. - L'interès del públic deu anar paral·lel a la cultura musical de la població.
F.V. -
Els gustos musicals de la gent són variadíssims. Hi ha qui critica que es facin arranjaments moderns de peces clàssiques però jo ho trobo bé, és una manera de fer conèixer coses que d'una altra manera no es coneixerien. A qui no li agrada la música clàssica li recomanaria que escoltés els Concerts de Brandenburg de Bach cinc vegades. En cada una hi trobarà més coses interessants.

M.A. - L'Orfeó Terrall té 48 anys. Arribarem al 50è aniversari, no?
F.V. -
Sí! En broma de vegades dic que podríem cantar el Rèquiem de Mozart. Seriosament, es pot buscar alguna peça així, major. Valdria la pena pensar-hi, i fins i tot que es pogués treballar conjuntament amb els alumnes de l'escola de música.