Mariona Forcat - Quina va ser la teua motivació per fer el treball?

M.J.M. - Primer, per una qüestió personal. Els meus pares són d'Alcanó i el meu padrí, Daniel Florensa Monné, pare de la meua mare, va ser alcalde d'aquest poble durant la Guerra Civil. I després, per la raó acadèmica. Dins del Màster en Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local feia una assignatura de Memòria i Passat i havia de fer un treball.

M.F. - El teu avi és el fil del treball.

M.J.M. - Sí. Perquè jo l'únic que sabia és que havia estat alcalde i aquesta era una bona excusa per engegar el projecte. Malgrat no ser una persona clau en la meua vida, perquè va morir quan jo tenia quatre anys, sabia que havia estat a la presó, que havia estat represaliat... Però poca informació en tenia més. La família mai m'havia explicat la seua història.

M.F. - Per què no t'ho havien explicat?

M.J.M. - Doncs perquè tampoc ho sabien. Perquè les famílies no explicaven el que havia passat. Les repressions després de la Guerra Civil van ser molt severes i ser roig o fill de roig tenia conseqüències. Creien que millor era no explicar-ho. I tots els testimonis que queden vius, aleshores eren nens i tampoc se'ls explicava molta cosa per tal que no ho escampessin i també per protegir-los. Ara bé, de les vuit persones amb qui he parlat sí que n'he pogut extreure moltes anècdotes i històries.

M.F. - Entenc que vas tenir dificultat per rescabalar la història.

M.J.M. - Sí. He hagut d'anar a molts llocs i estirar el fil per molts documents. Per començar amb la història de mon padrí vaig haver d'anar a l'arxiu del govern militar de Barcelona i assegurar-los que la informació la volia amb finalitats acadèmiques. Allí vaig descobrir que li havien fet un judici sumaríssim a ell, juntament amb vuit persones més del poble, per la seua vinculació amb l'Ajuntament republicà. De fet, aquella documentació també és la que m'ha permès demanar al Ministeri de Justícia la Declaració de Reparació i Reconeixement Personal, malgrat saber que l'anul·lació del judici mai arribarà.

M.F. - I què vas descobrir tel teu padrí?

M.J.M. - Doncs que va ser alcalde del desembre del 36 al desembre del 37. Que el van afiliar a la CNT per tal de fer-li relleu a l'alcalde anterior, que era el seu cunyat, i que pocs dies després de l'ocupació d'Alcanó li van fer un judici ràpid i el van tancar, juntament amb les vuit persones més que van estar vinculades amb l'Ajuntament durant la República i la Guerra Civil, en presons de Lleida i Barcelona. Ell hi va estar tres anys.

M.F. - El treball porta per nom Un pueblo sin importancia. A què es deu aquest nom?

M.J.M. - Perquè en el moment d'aplicar les penes als judicis sumaríssims, tenien la possibilitat de rebaixar la pena pel fet de ser d'un pueblo sin importancia. I amb el treball, el que volia demostrar, és que de la història local se'n pot treure una visió global d'importància.

M.F. - Què vas descobrir?

M.J.M. - Un tret singular de la història de la Guerra Civil d'Alcanó és com aquests homes que van ser represaliats, als quals van arruïnar la vida i que han estat oblidats, van ser els que van aconseguir evitar la violència al poble. Quan va esclatar la Guerra, en molts pobles del voltant hi va haver molta violència. A Alcanó es va evitar, ja que en el moment que es van cremar esglésies, l'alcalde, va convocar un membre de cada família per cremar dos sants. D'aquesta manera, ningú va venir a Alcanó a cremar l'església amb tota la violència que significava. També, en ser un membre de cada família, es repartien les responsabilitats si en un futur hi havia represàlies, que n'hi va haver. És trist que la gent que viu avui al poble no sàpiga aquesta història…

M.F. - Però tu l'has escrit.

M.J.M. - Sí, i m'agradaria publicar-la, però no trobo el temps. Vaig passar moltes hores fent aquest treball i també estic treballant alhora. Algun dia ho he de fer. El que sí que vaig demanar és una placa de reconeixement a aquests nou homes, entre ells el meu avi, per tot el que van fer pel poble i per tot el que van patir.

M.F. - I l'has aconseguit?

M.J.M. - De moment no. Però espero fer-ho, s'ho mereixen i els veïns ho han de saber. No puc entendre que recuperar la memòria històrica sigui obrir velles ferides. A més, al meu treball, en cap moment parlo dels altres, tot i que sí que hi havia uns altres. No tinc cap intenció de fer mal.